Arquebisbat de Barcelona
Delegació Diocesana de Pastoral Familiar

Entrevista a Mn. Manel Claret,
delegat de Família de l'Arquebisbat de Barcelona.

Publicat a Catalunya Cristiana
el dia 11 de desembre de 2008.

—Quin és l’objectiu de la TMF?

—Aquesta trobada se celebra en continuïtat amb la TMF de València. Respon al desig del papa Joan Pau II de conscienciar les famílies sobre qui són, els seus valors, la seva missió... i també és un testimoni col·lectiu que els cristians tenen molt a dir. També és una ocasió perquè la família es refermi com a transmissora de valors humans i cristians. La família té una missió única, és insubstituïble. La família continua sent la cèl·lula fonamental,és el lloc de la persona. Cal ajudar les famílies a enfortir se, a prendre consciència del que fan, engrescar-les a tirar endavant i treballar amb elles la dimensió d’interioritat i d’espiritualitat. La família és una institució molt enriquidora. La TMF vol ser un moment de presa de consciència i d’animar les famílies a tirar endavant.

—Quin material s’ha preparat des de la Delegació?

—Hem preparat un material que pretén ajudar les famílies a reflexionar sobre el tema central de la TMF: La família formadora en els valors humans i cristians. A la nostra societat hi ha moltes influències sobre la família, i des de l’Església també tenim moltes coses a oferir i que poden enriquir la família. Aquest material no només s’adreça a les famílies que participaran a la Trobada de Mèxic, sinó que està pensat per a totes aquelles persones que no hi aniran però que volen viure la Trobada des d’aquí. El material està enfocat a una sensibilització de les nostres famílies, perquè pensin el treball que duen a terme, trobin algunes orientacions i un estímul per a la tasca tan engrescadora que fan.

—Està disposada la societat a sentir la proposta de la família cristiana?

—Jo no sé si hi està disposada o no, però el que sí que puc assegurar és que a vegades la gent descobreix les coses quan les hi ofereixes d’una manera neta, serena, objectiva... No obstant això, crec que hi ha molta gent que estarà atenta al que diguem des del nostre ésser cristià i que, de fet, ho esperen. Potser aquells que no estan disposats a escoltar s’enduran una sorpresa en relació amb el que l’Església ofereix, en el sentit que som molt positius i que ens sentim responsables de construir un món millor, una societat millor, una societat amb valors de fraternitat, d’ajuda, de col·laboració, de diàleg, d’espiritualitat... tot això és molt important i potser podem fer canviar l’opinió de la gent. Això sí, amb molta humilitat, sense prepotència ni poder, volem oferir aquest testimoni.

—Què suposa per a les famílies participar en una trobada com aquesta?

—Tota trobada col·lectiva sempre enriqueix: el fet de poder parlar amb altres famílies que pensen el mateix, que comparteixen valors, que tenen els mateixos ideals, que celebren plegades la fe... tot això enforteix i dóna solidesa, ànim, consciència del treball realitzat i del treball que encara resta per fer. Volem ser consigna, en aquest món, del fet que els cristians també hi som presents. La TMF no vol ser un acte triomfalista. És molt necessari i molt lícit que l’Església tingui una trobada dels qui volen aprofundir sobre com ser-hi presents, què han de fer en el món d’avui, com viure-ho...

—La família està en crisi?

—És innegable que el que avui passa a la societat repercuteix en la família. En una societat on hi ha un canvi constant de valors, en la qual no es dóna importància a la tradició, es crea una certa crisi de família. La qual cosa no significa que les crisis siguin alguna cosa negativa, sinó que són oportunitats per replantejar-nos algunes coses. Està en crisi la família piramidal, la família autoritària, la família que sigui un gueto..., però la família, com a fet fonamental de la persona, no està en crisi perquè continua sent el més valorat. Tots tenim el deure que la família es trobi a ella mateixa. A vegades la família no troba tota l’ajuda que necessita i això també pot crear una certa crisi. Avui dia hi ha molts models de família, però l’Església també té el seu i és una aportació fonamental en la història. Hem d’ajudar que la gent retrobi una família estable, que sigui lloc per a la persona, on sigui entesa, on trobi el que necessita per al seu futur, que trobi un impuls per viure en aquesta societat, que l’aculli quan té problemes... tot això necessita una seguretat, una fermesa, una espiritualitat... La família cristiana està basada en la responsabilitat, en el compromís, fonamentada en l’amor, en un amor profund que abraça tota la persona, que es compromet en les dificultats, que sap que les coses es poden superar...

—I sabem presentar aquest model de família?

—El problema de fons em sembla que és entendre què volem dir quan parlem d’amor. Tots parlem d’amor, però, parlem del mateix? La gent fàcilment entén un amor emotiu, sensible, passional, que cal viure com a realitat que et dóna una felicitat immediata... aquests són aspectes de l’amor, però no són els definitius perquè fàcilment es poden truncar. L’amor que planteja l’Església és un amor de la persona cap a la persona, en favor de l’altre. L’amor implica compromís, és el més important que té la persona. No és un sentiment banal. És el valor més gran. Som persones perquè estimem. Hem d’entendre que l’amor té aquests valors de compromís, de fidelitat, com a il·lusió de futur, de tenir un projecte que val la pena i treballar-hi, que et pots refiar de l’altre radicalment, que hi ha un valor de perdó i no de ruptura... aquest amor profund neix del cor i es fonamenta en la voluntat, en la llibertat i en l’opció per l’altre. Aquest amor cal descobrir-lo de mica en mica des de la maduresa.

—Què hi ha del valor de l’espiritualitat?

—És una dimensió que el món oblida: la família, que té una dimensió interpersonal, a la vegada remet en el seu amor a la transcendència. Aquí diem que és un sagrament, que és la capacitat que té l’home que el seu amor transcendeixi la seva realitat i arribi a significar un amor definitiu i per sempre. En aquest aspecte trobem la gran font d’espiritualitat matrimonial. És un amor que l’enforteix i que el fa transcendir la seva realitat.

—Quins són els reptes de la família?

—Són molts. El primer és que torni a esdevenir el lloc de la persona. El segon és el repte de l’amor que acabo d’explicar, perquè no és un amor banal, és el que més compromet la persona, i no es pot jugar amb aquest amor. El tercer és descobrir la missió social de la família, perquè no és un gueto en la societat. Té molt a fer i pot dir moltes coses al món d’avui. Té molt a oferir, amb valors espirituals enmig d’un món materialista que només creu en el que toca i en el que palpa. També tenim el repte d’oferir una educació en valors.

—Quina seria la novetat d’aquesta TMF?

—Jo diria que la gran novetat es troba en el fet de remarcar que ser cristià no ens treu del món, i que l’espiritualitat no és espiritualisme. L’espiritualitat és vida, i vida amb uns valors que s’hi posen de manifest. Posats a somiar, m’agradaria que gràcies a aquesta TMF la família fos més conscient i que visqués amb més joia el fet de ser família. Crec que aquest seria un bon fruit de la Trobada. També el retrobament amb els valors, sobretot entre els joves, que vegin una Església que es preocupa per l’home i per la família, que estima la família, que la impulsa, que l’ajuda... això enforteix i dóna solidesa, ànim, consciència del treball realitzat i del treball que encara resta per fer. Volem ser consigna, en aquest món, del fet que els cristians també hi som presents. La TMF no vol ser un acte triomfalista. És molt necessari i molt lícit que l’Església tingui una trobada dels qui volen aprofundir sobre com ser-hi presents, què han de fer en el món d’avui, com viure-ho...

Elaborat per les Delegació de Pastoral Familiar i de Catequesi de Barcelona.

Rosa Maria Jané Chueca