El Cardenal Ennio Antonelli,
President del Pontifici Consell per a la família,
va parlar el dia 7 a l’aula Magna del seminari conciliar
sobre “ La família i la seva missió educadora”.

Us oferim un resum del contingut de la seva conferència.

Va començar exposant les tendències culturals desfavorables a la família i a la dignitat de la persona humana tals com el relativisme, subjectivisme, utilitarisme, individualisme, descrèdit de la família com una comunitat de persones, debilitat de les conviccions religioses per part dels pares, la poca valoració de la prioritat de la missió educativa per manca de la presència de la figura paterna, l’absència de la mare en la llar, el relativisme ètic i religiós, traumes familiars per causa de les separacions i divorcis, etc. Principalment per aquestes causes la família actual és dèbil. Avui hi ha necessitat, com diu Benet XVI d’una “emergència educativa” a l’interior de la família

Aquestes mancances familiars en la missió educadora comporten que els fills creixin sense profundes conviccions religioses, i els seus ideals siguin superficials i sense contingut espiritual. 

La família ha de ser el lloc on es desenvolupa la vocació a l’amor. Lloc de la descoberta de l’altre, de comunió i de solidaritat, de valoració de les persones i de les seves diferències, de descoberta de la vocació al matrimoni, de la descoberta de la identitat sexual. Lloc de procreació i educació en la confiança i amor, que va més enllà de l’ensenyament teòric, lloc on s’aprèn a ser.

La persona no neix cristiana, és fa cristiana. El cristià és aquell que viu en comunió amb Déu. Avui ha de ser un místic perquè ser cristià no és un problema d’ordre social sinó d’incardinació a Jesucrist, d’experiència d’amor a Déu i als germans.

Com elements pastorals proposa que la preparació al matrimoni es plantegi com un itinerari que comença quan la parella ja parla d’unir definitivament les seves vides. Cal ajudar-los a descobrir què és la vida cristiana, les seves actituds, la relació amb Jesucrist, amb l’església, actituds davant el diner, sexualitat, perdó, esperit de sacrifici, importància de la pregària. Cal també promoure trobades de família, de diàleg, de pregària, d’amistat, trobades què obrin del cercle tancat familiar. Creació de grups de matrimonis a l’interior de les parròquies en què els responsables siguin matrimonis preparats. Potenciació dels moviments d’espiritualitat, sense oblidar el compromís de les famílies en les associacions de caire social i que col·laborin en la creació d’una societat millor.

El Pontifici Consell per a la Família es proposa treballar en dos camps de treball pastoral: un eclesial de potenciació, de coordinació i d’informador d’experiències pastorals a favor de les famílies entre les diòcesis, i en segon lloc promoure investigacions, d’acord amb les Conferències Episcopals per donar a conèixer els beneficis que comporta per a la societat que les famílies estiguin bens constituïdes i els mals de les desintegrades, en ordre a sensibilitzar a l’opinió pública a favor d’una política a favor de les famílies per a que el llenguatge dels fets s’imposi al de les ideologies.

*** *** *** *** ***

El dia 8, a les 19,30 a l’Aula Magna del Seminari tingué lloc una taula rodona
amb la participació de l’Honorable Sr. Jordi Pujol, la Sra. Núria Chinchilla i el Sr. Lluís Foix, que parlaran sobre família i política, famíli a i treball i família i mitjans de comunicació social.

*** *** *** *** ***

El diumenge dia 10 a les 19,30 el Sr. Cardenal presidí l’eucaristia
a la Basílica de Sta. Maria del Mar en la que es convidà a participar a totes les famílies, i especialment aquells que s’han casat durant el present curs, i els qui celebren els vint-i-cinc i cinquanta anys de matrimoni.

Barcelona, 8 de maig de 2009
Delegació Diocesana de Pastoral Familiar
Arquebisbat de Barcelona