|
La Delegació de Pastoral Familiar,
La Delegació de Pastoral Familiar, davant de la nova llei d’ampliació dels terminis d’avortament, vol unir-se a la veu de l’Església i a la de tots els qui lamenten aquest projecte de llei, perquè el consideren contrari a la dignitat de la persona humana i al dret inviolable del fetus a néixer. Pertany a la societat i als seus dirigents, com diu l’encíclica “Evangelium vitae”, crear les condicions necessàries perquè no tan sols es respecti, sinó que s’estimi la vida. No és possible construir el bé comú sense reconèixer i tutelar el dret a la vida. Sobre aquest dret es fonamenten tots els altres. La societat no pot tenir una sòlida base si es contradiu acceptant les fonts més diverses de menyspreu i violació de la vida humana (E.V.101) La proposta de nova llei sobre l’avortament conté aspectes verament preocupants. Quan una dona està embarassada, no viu en la incertesa de quin serà el fruit de les seves entranyes; sap que espera un fill. En el cas que la mare tingui problemes que li provoquin sentiments de rebuig del fill la llei no proposa cap alternativa a l’avortament. No ofereix cap recurs que ajudi la mare a acceptar la seva maternitat i que l’alliberi del trauma que significa decidir l’eliminació de la vida de qui ha de néixer. La maternitat ha de ser responsable i volguda. L’acte sexual no és un acte banal; pertany a la trobada amorosa i responsable dels esposos. Però si les relacions sexuals han cristal·litzat en una nova vida, mai no és lícit destruir el que ja és un ser independent de la mare. La mort del fill mai no és la solució dels problemes de la mare. Aquesta tampoc és la solució que li ha de proporcionar la societat. Provocar la mort mai no pot ser un acte humà, i menys cristià. Una llei d’avortament no és signe d’una societat progressista, ben al contrari: és conseqüència de renunciar a viure i a transmetre el valor més fonamental de la persona. Els polítics no la poden justificar dient que altres societats l’accepten. Facilitar l’avortament és renunciar a educar en l’autèntic sentit de la sexualitat. És permetre que se segueixi banalitzant la relació sexual. Proposar l’avortament com a solució per limitar la natalitat és negar el fet evident: l’existència del fill. És un atemptat contra la vida amb excusa de legalitat. La llei permet als adolescents i menors d’edat la possibilitat d’avortar sense el consentiment dels pares. L’autoritat civil no pot dispensar de la responsabilitat dels pares envers els seus fills, com és vetllar pel seu bé físic i espiritual. Són els pares els qui millor poden oferir l’escalf i ajut quan els fills han de prendre decisions en moments difícils de la seva vida. Ells, millor que ningú, perquè són pares, saben el valor de la vida, l’esperit de sacrifici i renúncia que demana el bé dels fills. Aquesta llei s’interfereix i lesiona el dret i deures irrenunciables dels pares envers els seus fills. L’Església estima i defensa la vida perquè és el do més preuat de l’home. Jesús ha vingut perquè tinguem Vida, i en abundància. L’Església rebutja tot atemptat contra la vida perquè és contrari al bé de l’home i de la societat. La societat actual té suficients mitjans per a poder oferir solucions a les mares amb dificultats. La resposta a l’avortament, com deia fa pocs dies el Papa Benet XVI, exigeix oferir ajut i educació a les persones, en especial el sentit i valor de la sexualitat i dels valors humans i espirituals. El més fonamental el de l’amor, protecció i respecte a la vida. La vida ve de Déu i Déu és amor.
Barcelona, 18 de maig de 2009
|