Em vull casar per l'Església ?
Els cursets prematrimonials ?
Què cal fer per casar-se a l'església ?
Casament amb una persona no catòlica ?
Ja estem casats pel civil i volem casar-nos per l'Església ?
Em vull casar amb una persona que està divorciada ?
El meu promès, o la meva promesa, i jo som parents ?
Quan decidiu casar-vos a l’església heu d’anar a la pròpia parròquia.
Allà us informaran del passos a fer.
Anar a la parròquia, és més important que saber
quin serà el restaurant, el fotògraf,
o fins i tot la mateixa església on us voleu casar.
Els papers que necessiteu són molt pocs:
la fe de baptisme i la partida de naixement, de tots dos.
Tenen una caducitat de sis mesos,
perquè en les partides hi ha unes notes marginals
que poden ser importants
a l’hora de casar-se. En principi no són necessaris més papers.
En alguns casos us poden demanar algun certificat de solteria
i dos testimonis que testifiquin que sou solters,
si és que heu canviat de residència.
Hi ha promesos que reserven amb molt de temps
dia i hora a la parròquia que es volen casar.
A vegades ens deixem portar per la moda de buscar “llocs bonics”
en detriment de la mateixa celebració de la fe.
L’ideal és casar-se allí on s’ha crescut com a cristià,
en el sí de la comunitat amb la qual se celebra l’Eucaristia.
Si ho feu així difícilment tindreu dificultat de trobar lloc i dia per a casar-vos.
També ho podeu fer a la parròquia en la qual anireu a viure.
Pot ajudar molt als esposos a pregar i
participar de l’Eucaristia on uniran les seves vides. No us deixeu portar per les modes.
Heu d’intentar que la celebració del casament, vosaltres i tots els convidats,
els qui formareu l’assemblea, pugueu participar en la pregària, en el cant,
i us sentiu acompanyats espiritualment.
Que sigui una celebració de fe, de l’amor de Déu que rebeu, us doneu i voleu viure. És cert que és una celebració festiva,
però eviteu convertir-la en un audició de cançons amb solistes,
que poc o res tenen a veure amb el sagrament del matrimoni.
El mateix es pot dir de les flors.
Una cosa és que l’església estigui adornada, una altre omplir-la de tanta flor
que dificulti tenir consciència que trobar-se en un lloc de pregària,
i contradigui la certa austeritat que ha d’haver-hi en tota celebració religiosa. Hi ha un punt, molt difícil de concretar, i és:
quan costa casar-se a l’església?.
Hi ha parròquies que demanen una quantitat no pas petita.
Les causes són moltes: les despeses de manteniment:
personal, llum, neteja, etc.
Pot estar justificada o no.
Ara bé, en principi la majoria de parròquies no demanen cap estipendi concret.
Es deixa segons les possibilitats i generositat dels nuvis.
Les despeses de la boda són elevades:
vestits, flors, fotografies, banquet, viatge, regals, etc.
Es demana que l’església, aquell dia, estigui bonica, neta, disponible
i atengui adequadament a les persones.
El que s’ofereix no rarament, no arriba a les despeses que costa un convidat.
No és estrany comprovar que es gasta més en flors que en l’ofrena que es fa a l’església. L’Església no cerca diners, però hem de ser els cristians qui ens responsabilitzem del que necessita per a la seva missió:
evangelitzar, acollir els més pobres,
pagar amb justícia a les persones que hi treballen.
L’horari de la Delegació és de
dilluns a divendres de
9 del matí a 2 de la tarda.
 Castellà
|
