Delegació Diocesana de Pastoral Familiar
Arquebisbat de Barcelona.

Tema 35

L’ECONOMIA EN EL MATRIMONI

L’economia en el context social

Ens agradi o no, l’economia, el diner, és avui en dia el principal poder fàctic que mou el món. L’actual crisi econòmica és un clar exemple de fins a quin punt hem acabat fent dels diners un dels màxims absoluts de la nostra vida. Quan l’economia trontolla, tot, se’n ressent. En una societat doncs, marcada pels valors mercantilistes i materialistes que orienten les nostres accions vers el tenir, posseir i acumular béns, els diners acaben esdevenint una de les màximes preocupacions i objectius de la vida, que contrasta amb l’humanisme cristià, fonamentat en el ser i no en el tenir.

És evident que un determinat nivell d’ingressos econòmics és necessari per a fer front al nivell de vida de la nostra societat, però també és veritat que els diners, al capdavall, no fan la felicitat i que hi ha moltes maneres possibles de viure amb dignitat. Amb crisi o sense crisi, cal tenir també present que hi ha moltes parelles i matrimonis que han de fer veritables malabarismes per arribar a fi de mes: famílies amb penúries econòmiques, amb situacions d’atur, inestabilitat laboral, etc. Per tant, malgrat que hem comentat que els diners no fan la felicitat, també cal dir que els diners ens poden fer la vida més agradable i més digna.

Cal apuntar finalment que, tal i com ens indiquen les darreres dades, l’actual crisi econòmica està afectant també el nivell de separacions i divorcis. La dificultat que representa assumir les despeses que impliquen aquests processos fa que moltes parelles decideixin evitar la separació i continuar la convivència amb el conseqüent allargament o agreujament dels conflictes matrimonials; o bé, vés a saber!, fent de la dificultat virtut i aprofitant la situació com a una oportunitat per a la reconciliació.

Principals fonts de conflicte

El matrimoni és una unitat social que, a més a més, ha decidit compartir un projecte de vida “en comú”. Ara bé, la manera com s’aportin i es gestionin aquests “béns comuns” dependrà també de les característiques pròpies de cada parella. No entrarem aquí en el model de parella o matrimoni en què, més que de convivència econòmica, cal parlar de “coexistència” de béns: ens referim a les parelles en les quals aquest fons comú és pràcticament inexistent i mantenen totes les aportacions particulars per separat. Malgrat que és un model possible i existent en la realitat, no s’ajusta als criteris de convivència i consagració mútua en què es fonamenta el matrimoni cristià. De tota manera, un o altre model no s’escapen a les problemàtiques i conflictes, perquè com hem indicat a l’inici, l’economia, malauradament, acaba afectant tots els aspectes de la vida i també de la relació amorosa.

Podríem dir que un dels principals conflictes és l’impacte que tenen els diners en la presa de decisions de la parella. La vella dita de “Qui paga mana” inunda també tot sovint les relacions matrimonials; així, qui té el salari més elevat, o fins i tot qui aporta uns béns personals molt més valuosos que l’altre pot creure’s en el dret de tenir un poder de decisió més gran o determinant sobre l’ús dels diners compartits i ja tenim el conflicte servit. Malgrat que sembla que s’avanci en la igualtat de gènere, el cert és que encara en molts matrimonis les tensions poden agreujar-se encara més si a sobre és la dona qui aporta més salari o béns.

Una altra font considerable de conflictes sol produir-se per les diferents concepcions “valoratives” sobre el diners. Parlem, per exemple, dels casos en què les expectatives econòmiques de cada membre de la parella no estan al mateix nivell. Hi ha qui justifica les seves “excessives” dedicacions laborals a la necessitat de guanyar “x” diners per cobrir determinades expectatives, quan l’altra persona valoraria potser una millor qualitat de relacions personals i de vida, encara que es visqués més austerament. O quan per exemple, un dels dos té la màniga més ampla que l’altra i es té la sensació que “malbarata” els diners que han posat en comú.
També són font de conflicte sovint les herències o patrimonis que cadascú aporta. Malgrat el règim de separació de béns, quan un dels membres de la parella ha d’abordar qüestions concretes al respecte (a nom deui deixa les béns, per exemple, en el testament, o si els ven o no o l’ús que en vulgui fer, etc.), l’altre pot creure’s amb el dret de decidir, influir o condicionar en una direcció diferent i poden produir-se desavinences importants que condicionin també totes les relacions amb la família extensa del cònjuge.

Criteris generals per a una convivència econòmica sostenible

L’amor és, per ell mateix, un acte de generositat. L’amor veritable no en sap de mercantilismes, dominacions, interessos... L’amor és també una opció en la recerca del bé i el creixement de l’altra persona. Demana una actitud de despreniment, de donació de tot el que hom és i posseeix, amb l’afany de cooperar i participar en la configuració de vincles de convivència. L’amor veritable és, doncs, generós, gratuït i incondicional i ha de concretar-se en “gestos”, accions i obres específiques. Aquesta vivència amorosa s’ha de poder viure des de la reciprocitat i això implica també prendre decisions que permetin alimentar-la, cuidar-la i fer-la créixer. Apuntem, en aquest sentit algunes qüestions que poden ajudar-hi.

-El diàleg, la comunicació i especialment el pacte: És molt important, malgrat que de vegades ens resulti un tema incòmode o que generi suspicàcies de desconfiança, mirar de parlar, clarificar i concretar al màxim possible com gestionarem les qüestions econòmiques de la parella i també quin valor i perspectives tenim sobre aquestes qüestions. Sovint les dificultats sorgeixen quan un s’imagina, pressuposa o sobreentén que l’altra persona voldrà fer tal o qual cosa en relació als diners o béns que s’han posat en comú. Pactar, doncs, criteris concrets sobre l’ús dels diners (en què estem disposats a gastar més o menys, en què volem invertir, què volem reduir, etc...) pot estalviar-nos molts maldecaps posteriors.

-Cultivar l’actitud de respecte i confiança. La claredat i la transparència són necessàries per cultivar la confiança. Intentar amagar o controlar el que l’altre fa amb els diners és una font de conflictes i un signe d’instrumentalització de l’amor.

-Ser al màxim conscients de les despeses i beneficis que es generen en comú. Encara que s’hagi pactat que la gestió concreta (control de les despeses, llibretes, bancs, etc.) sigui portada més directament per un dels cònjuges, és molt important conèixer i ser conscient de què es disposa realment i de com s’està gestionant. Això ens ajudarà a valorar l’economia de manera més realista i sostenible. Cal aprendre, doncs, a centrar la nostra relació d’amor en allò que l’altre és com a persona i no pas en el que té o ens pot aportar i especialment cal centrar tot els esforços en allò que de comú podem construir.

QÜESTIONS PER AL DIÀLEG

-Quin valor ocupen els diners en la nostra relació? Ens preocupa aquest tema? Fins a quin punt?
-De quina manera concreta gestionem l’economia a casa? N’estem satisfets? En quins aspectes hauríem de millorar?
-Quines expectatives econòmiques tenim en el matrimoni? Tenim divergències? Què podríem fer per reduirles?
-Amb quines dificultats o problemes ens hem trobat?
-Hem parlat del nostre testament i de com el farem?

Lectures bíbliques:

–Lluc 12, 13-21: Guardeu-vos de tota ambició de riquesa
–Dt 23, 20-21: Préstecs i interessos
–Sir 20, 12
–Sir 21, 8
–Mt 25, 14-30: Paràbola dels talents.
–Mt19, 16-29: El jove ric
–Llc 12, 13-34: Paràbola del ric insensat

Bibliografia

–MOTTERLINI,M (2008): Economía emocional. En qué nos gastamos el dinero y porqué. Paidós. Barcelona
–HARFORD, T (2008): La lógica oculta de la vida. Cómo la economía explica todas nuestras decisiones. Temas de Hoy.

Barcelona, Novembre de 2008

Delegació Diocesana de Pastoral Familiar.
– Diputació 231 – 08007 Barcelona.
e-mail: familia@arconet.es
Pàgina web: www.arconet.es/familia
Dipòsit Legal: B-3243-87