núm. 45

Delegació Diocesana de Pastoral Familiar
Arquebisbat de Barcelona.

L’ATUR

Una mirada...

L’atur és una realitat que afecta la vida de moltes persones, de moltes famílies, i per això és un veritable drama social. Les darreres dades oficials que tenim, del segon semestre del 2009 i segons l’EPA, diuen que a Catalunya hi ha 601.900 aturats i al conjunt de l’Estat, 4.137.500, que representen el 15,88% i el 17,92% respectivament. Aquesta realitat ha augmentat en el darrer any de forma espectacular: un 51,8% a Catalunya; i un 43,4%, a l’Estat, a causa de la crisis, especialment al nostre país, que se situa al capdavant de la Unió Europea, i a més, amb molta diferència.
José Manuel Durao Barroso, president de la UE, va afirmar a la UAB de la nostra ciutat, a finals d’agost de 2009: “el drama social més important d’aquests moments a la UE és la desocupació... pel que fa als desocupats, el problema no són només els qui no estan treballant, també hi ha els qui tenen por de perdre la feina”.
Lògicament, l’atur afecta l’economia de les famílies, de manera especial aquelles que viuen exclusivament del salari del treball (moltes dificultats per cobrir les despeses ordinàries, especialment si es té una hipoteca per l’habitatge). Per aquest motiu són moltes les famílies que han hagut de demanar ajuts a les Entitats socials, especialment quan l’atur s’allarga i les prestacions d’atur s’acaben. Una altra xifra esfereïdora és que 1.118.300 de llars tenen a tots els seus membres en edat laboral aturats!.
Cal tenir en compta, a més, que la persona es veu tocada en la seva dignitat. L’atur genera frustració,  baixa d’autoestima, angoixa, ansietat i fins i tot agressivitat, contra les institucions i entitats que s’identifiquen com a “culpables”. És un procés que comença amb les  notícies de crisis de l’empresa, amb la regulació d’ocupació i els ajustament de plantilles, amb els famosos Expedients de Regulació d’Ocupació (ERO)… El treballador es veu amenaçat i comença una etapa de pors i de sentiment d’impotència que provoquen, o poden provocar, alteracions d’humor i de conducta, que es manifesten especialment al si de la llar. En els joves, un dels col·lectius més castigats, provoca la impossibilitat d’afrontar una vida independent dels pares, retardant molt aquest pas i la formació d’una família. I en el cas dels matrimonis joves, fa molt difícil fer front a les despeses si un perd la feina. Els immigrants són  un altre grup que pateix fortament aquesta crisis, agreujada per la manca del coixí familiar respecte als nadius, i per tant molt més desprotegits.    
Les causes d’aquesta situació són diverses: la globalització del mercat, on altres països entren a competir rebaixant costos, amb la conseqüent deslocalització d’empreses a altres països; la inadaptació de moltes  empreses i d’alguns sectors industrials a les noves condicions del mercat; la punxada de la immensa bombolla financera i immobiliària; la cultura del màxim benefici en el menor temps possible (“la cultura de la cobdícia”)...

...i unes reflexions.

El treball és un element fonamental per què les persones puguin guanyar-se la vida amb dignitat, i un dret reconegut en la declaració dels Drets humans i recollit també a la Constitució Espanyola. El treball ha estat durant molt de temps un element de sociabilitat i reconeixement social. Darrerament, les condicions de treball i els valors socials preponderants, han fet que el treball passi a ser un element instrumental, sobretot en funció de poder consumir. I l’atur provoca una dificultat pel consum, l’element principal de la socialització actualment, amb les conseqüències que suposa aquest “restar al marge” del consum.
L’atur pròpiament és un fenomen que apareix amb la societat industrial. Per això la Bíblia no afronta directament aquesta qüestió. Les feines i les condicions d’explotació que es donen sovint en elles, si que són un element que va apareixent permanentment, i contra les qual Déu, a través dels profetes, manifesta la seva protesta i indignació, pel patiment que comporta en els seus fills. Això serveix tant per l’Antic com per al Nou Testament. 
L’Església ha anat prenent consciència d’aquest problema, del que suposa per a les persones i les famílies, i reconeix els esforços per combatre’l, considerant que “la desocupació és una veritable calamitat social, sobretot en relació amb les generacions joves” (CDSE, nº 287). I subratlla els llaços estrets entre atur i exclusió social: “El qui està desempleat o subempleat pateix, en efecte, les conseqüències profundament negatives que està condició produeix en la personalitat i corre el risc de restar al marge de la societat i de convertir-se en víctima de l’exclusió social. A més dels joves, aquest drama afecta, en general, a les dones, als treballadors menys especialitzats, als minusvàlids, als immigrants, als ex-presos i als analfabets, persones totes que troben dificultats més grans en la recerca de feina en el món del treball.” (CDSE nª289).
Malgrat que l’Església declara que no li correspon a ella de donar solucions tècniques a aquest problema, que correspon a les institucions polítiques i econòmiques, sempre ha estat un tema molt present en la seva Doctrina Social. A través d’aquesta, anima a que siguin els cristians, juntament amb d’altres, els qui assumeixin responsabilitats polítiques, sindicals i empresarials, i aportin iniciatives i propostes a favor del dret al treball per a tothom.
Hem de reconèixer que durant molt de temps ha semblat que els cristians no s’havien de preocupar d’aquestes qüestions terrenals, contradient (moltes vegades per desconeixement i oblit) la millor tradició de la Doctrina Social de l’Església i de la Teologia del Laicat, que arrelen a l’Evangeli, tot convidant als seguidors de Jesús a transformar el món en la línia del seu projecte d’humanització: el Regne de Déu.
L’atur és per a l’Església una crida i una oportunitat a exercir la solidaritat de manera concreta, ja sigui a la família, entre els amics, entre els veïns… i a col·laborar amb entitats i associacions que es dediquen a donar resposta a aquesta problemàtica. D’una manera especial, crida als empresaris i a les persones riques, molt més si són cristians!, a ser sensibles i arriscar-se a crear llocs de treball, veritable riquesa social.

Preguntes per a la reflexió

1.- Segur que coneixeu persones properes que estiguin a l’atur: com els afecta personalment i a la família? Com ho viuen?
2.- Quines conseqüències socials us assemblen més greus? Per què?
3.- Com ens situem nosaltres com a grup, parròquia, comunitat, moviment... davant l’atur i sobretot davant els aturats?
4.- Jesucrist i la Doctrina Social de l’Església, ens interpel·len la nostra manera de situar-nos davant l’atur i els aturats? Com?
5.- Ens sentim cridats a alguna acció o responsabilitat personal o col·lectiva, a partir del que hem parlat?

Textos

-Mt 20,1-16: Per què us esteu aquí tot el dia sense fer res?
-Mc 6,34-44: Doneu-los menjar vosaltres mateixos.
-Lc 10,25-37: Un home baixava de Jerusalem a Jericó i va caure en mans d’uns bandolers, que el despullaren, l’apallissaren i se n’anaren deixant-lo mig mort.
-2Te 3,6-12: ... que treballin en pau per guanyar-se el pa que mengen
-Jm 5,1-6: El jornal que heu escatimat als qui han segat els vostres camps clama contra vosaltres...

Bibliografía

*Laborem Exercens, encíclica de Joan Pau II
*Compendi de la Doctrina Social de l’Església, especialment el cap. VIè: El treball humà.
*El trabajo humano, principio de vida, EDICE

Cinema

-Los lunes al sol. Director: Fernando León de Aranoa
-La cuadrilla. Director: Ken Loach