núm. 46

Delegació Diocesana de Pastoral Familiar
Arquebisbat de Barcelona.

NADAL, TEMPS DE SOLIDARITAT

Les festes de Nadal ens apropen a un des misteris més entranyables i a la vegada més profunds de la fe i de la vida cristiana. Celebrem que Déu no s’ha oblidat dels seus, de la seva obra, que ha volgut restablir el diàleg perdut amb la humanitat per causa del mal. Déu no és estrany a la vida humana, a la seva història. Encara més s’ha fet història, en la màxima manifestació de solidaritat amb la humanitat, s’ha fet un de nosaltres essent Déu.

Però com ha manifestat aquesta solidaritat? En primer lloc amb els seus, amb Maria i Josep. Per una part els demanà la seva col·laboració, perquè Déu no va fer res sense els homes. Però Maria i Josep foren els primers beneficiaris de la seva presència, de la seva companyia, d’escoltar les seves paraules, d’entendre la iniciativa de Déu. Un Déu que arribà a anomenar a les seves creatures pare i mare. “No és aquest el fill de Josep, i la seva mare no es diu Maria”?

Jesús es rodeja tot seguit dels pastors. Els anuncia la bona nova que ha nascut el messies, el salvador! es fa present i es solidaritza amb els senzills, els pobres, amb aquells que amb el seu treball sembla no tenen la possibilitat d’establir lligams personals, dialogals, relacionals, de trobada i amistat amb els altres. Els pastors simbolitzen a tots aquells que esperen qui els escolti, a qui poden trobar per explicar les seves necessitat o passar una estona. Els pastors reben l’anunci de la salvació d’un Déu que vol estar a la vora d’ells, que els crida a la seva companyia, que els vol aixecar de la seva postració, que els estima. Jesús durant la seva vida mostrarà la seva solidaritat amb tots aquells que, cecs, coixos, marginats de la societat , cerquen una paraula, un gest, que els doni l’esperança, que els salvi humanament i integralment de la seva situació.

Jesús es mostra solidari amb els mags, aquells homes que vivint lluny de poble escollit intuïen que un ser excepcional havia d’il·luminar a tots els homes. Havien intuït, experimentat, sentit o llegit alguna cosa, i es posaren en camí, a la recerca. Ells pertanyien a una classe culte, que no els impedia anar on fos per a trobar el que el seu esperit intuïa. Ells esperaven trobar-se amb un rei, amb una persona important. Es trobaren amb un infant. Tanmateix trobaren el que de veritat cercaven. Ells li oferiren or, encens i mirra, en reconeixement de la seva persona. Ell era la llum que havien seguit i que finalment trobaren. Li oferiren la solidaritat total l’adoraren. Jesús els oferí la solidaritat de deixar-se trobar, d’haver-los guiat en el camí, i que l’or, l’encens i la mirra, tenien un sentit més profund. L’or significava la reialesa del servei i amor, l’encens la donació i pregària per a tots els homes sense excloure classe i condició, i la mirra la solidaritat amb la humanitat sencera, la seva presència humil, dialogant, senzilla amb tots els homes. Ell es va humiliar fins a la mort i mort en creu.

La solidaritat avui

La festivitat del Nadal exigeix adonar-nos que la solidaritat de Déu, de Jesús, amb la humanitat és present. Ell és el Messies, lloc de referència per a tota la humanitat. Ell segueix oferint la salvació.
Als creients ens pertoca ser signe d’aquesta salvació. De l’amor de Déu manifestat en Jesús.
Els creients no podem quedar-nos amb un Nadal tancat en nosaltres mateixos.
El missatge de Nadal comporta el compromís d’apropar-nos als qui avui necessiten un missatge d’esperança, d’amor i de fe,. D’esperança per a tots aquells que pateixen perquè no tenen el què és indispensable per la vida. Són cada dia més els qui pertanyen al món de la pobresa, dels marginats socials que han augmentat arran de la crisi econòmica; són persones sense sostre, famílies que no saben com arribaran a la fi de mes, gent de a tercer edat que no tenen amb qui compartir unes paraules, qui els hi faci una carícia un petó. Joves sense un futur clar, sense una esperança clara de realitzar-se personalment; persones de tot condició enganxades en la droga. A tots ells se’ls ha d’oferir una salvació. L’esperen. Jesús, ens mou a que com ell sapiguem oferir-los-hi un gest de solidaritat amb ells.

Però també cal ser solidari amb els qui cerquen en l’actual món materialitzat, secularitzat, tancat en si mateix i que no troba l’escletxa per on pugui entrar la Llum. Solidaritat per acompanyar-los en el camí de la recerca, sense imposicions, amb ple respecte a la seva llibertat, per a que a partir de les seves realitats trobin tot el llenguatge de a Paraula present en molts indrets de la seva vida.
Solidaritat amb tots els creients. Per a que entre tots manifestem i siguem signes d’aquest Jesús que vol ser aquell que “tots siguin u” i vol a la vegada que els qui creuen en ell, i el celebren en el Nadal, siguin un signe i una oferta real de crear camins de justícia, solidaritat, amor i pau.

Preguntes per a la reflexió

• Quines són les qüestions o aspectes de la nostra vida, del nostre grup, de la nostra comunitat, que el missatge del temps d’advent i del Nadal ha de tenir una incidència més especial?
• Com s’ha de manifestar la nostra solidaritat amb els més necessitats? Com col·laborem amb les institucions que responen de manera eficaç a donar resposta als qui ho demanen i/o pateixen?
• Perquè generalment la solidaritat no és una actitud constant en la vida dels cristians, quan és una de les exigències evangèliques?
• Quina és la “necessitat” que tenim més propera i que ens demana una resposta?
  

Cites Bíbliques:

- Lc 2,51. Després baixà amb ells a Natzaret i els era obedient. La seva mare conservava tot això en el seu cor. Jesús es feia gran, avançava en enteniment i tenia el favor de Déu i dels homes.

- Mt.25,31-41. Quan el Fill de l'home vindrà ple de glòria, acompanyat de tots els àngels, s'asseurà en el seu tron gloriós. Tots els pobles es reuniran davant seu, i ell destriarà la gent els uns dels altres, com un pastor separa les ovelles de les cabres, ..Aleshores el rei dirà als de la seva dreta: “Veniu, beneïts del meu Pare, rebeu en herència el Regne que ell us tenia preparat des de la creació del món. Perquè tenia fam, i em donàreu menjar; tenia set, i em donàreu beure; era foraster, i em vau acollir; anava despullat, i em vau vestir; estava malalt, i em vau visitar; era a la presó, i vinguéreu a veure'm. Llavors els justos li respondran: “Senyor, ¿quan et vam veure afamat, i et donàrem menjar; o que tenies set, i et donàrem beure? ¿Quan et vam veure foraster, i et vam acollir; o que anaves despullat, i et vam vestir? ¿Quan et vam veure malalt o a la presó, i vinguérem a veure't? El rei els respondrà: “Us ho asseguro: tot allò que fèieu a un d'aquests germans meus més petits, a mi m'ho fèieu”.

Bibliografia:

- Alley, R.W ; Daniels, Dvingt. Superar la tristeza en navidad. Ed. San Pablo.
- Benedicto XVI, Joseph Ratzinger. La bendición de la Navidad. Ed. Herder.
- Charles Dickens. Cuento de Navidad.
- Universidad Pontificia de Salamanca. Pobreza y solidaridad. Desafíos éticos al progreso. Ed. Universitas Salamanca.
- Rivas, Luis Heriberto. Felices los pobres. Padres de la Iglesia, selección de textos patrísticos. Col. Testigos. Ed. Edibesa.

Barcelona, Desembre de 2009

La Delegació Diocesana de Pastoral Familiar i els col·laboradors
us desitgen un Sant Nadal i un Feliç any nou 2010

Barcelona 1 de Novembre de 2009.
Delegació de Pastoral Familiar.