Tema 1 (versió pdf)

Delegació Diocesana de Pastoral Familiar
Arquebisbat de Barcelona.

CORRESPONSABILITAT FAMÍLIA I ESCOLA

Un dels temes que més preocupa els pares és l’elecció de l’escola per als seus fills. Quina és la que millor respon a la seva ideologia i estil de vida familiar? En l’elecció de l’escola hi ha en joc el model educatiu, els valors, els companys, els ideals que han de con figurar la formació dels fills.
La responsabilitat de l’escola no és la mateixa que la dels pares. A l’escola avui se li demanen unes exigències que superen les seves responsabilitats, cosa que fins i tot pot engendrar unes tensions entre la família i l’escola que poden repercutir negativament en els fills i en la mateixa família. Els grans responsables de l’educació dels fills són els pares; l’escola té un paper de transmissió de sabers, però fa un paper secundari en la formació de la persona. Això no vol dir que l’escola no tingui un paper decisiu en la formació dels fills!
Ara bé, a la pràctica trobem molts problemes. La complexitat de la vida i de la feina dificulta la tasca educadora dels pares. La duresa dels horaris de la vida laboral provoca sovint una fugida de les responsabilitats, que pot arribar a una deserció total o parcial dels seus deures educadors. L’escola pot convertir-se en un pàrquing on els pares col·loquen els seus fills mentre estan ocupats amb els deures professionals. No es tracta de buscar culpabilitats, de fer un judici d’intencions o de determinar si tot plegat és conseqüència d’un conjunt de factors. Els pares viuen una autèntica divisió interior entre vida familiar, missió educadors, vida laboral i social. Educar en aquest context és molt difícil i, a vegades, fins i tot un acte heroic.
Com es poden compaginar aquests deures? A vegades això no es pot fer sense que una de les parts, sovint la dona, hagi de renunciar a la possibilitat de créixer o desenvolupar-se professionalment. La funció de la maternitat encara compta poc o és poc apreciada socialment. A l’hora de fer aquesta opció hi ha unes raons de tipus econòmic que pesen molt. La triple funció: maternitat, vida laboral, exigències econòmiques familiars no està encara resolta.
Aquesta és també una de les causes de la baixa natalitat del nostre país. Si bé darrerament s’ha notat un augment gràcies al corrent migratori, de fet el benestar aconseguit o que es vol mantenir no comporta una il·lusió de tenir fills, per manca de perspectiva de temps, d’espai i dificultats d’ordre econòmic, cosa que per altra banda tampoc es veu incentivada pel marc social i polític que no afavoreix la família ni li proporciona l’ajut social que requereix.
Educar els fills és un deure dels pares. Va unit a l’exercici de la paternitat i de la maternitat. Als pares els pertoca crear el marc per exercir la seva missió. Però també és cert que necessiten la col·laboració d’altres instàncies per fer eficaçment la seva missió: l’escola i aquelles institucions que pertanyen i ajuden tant al creixement físic com cultural i espiritual. Entre els elements educadors, la comunitat cristiana a la qual pertanyen els pares té una importància especial en el procés educador dels fills per tal que coneguin, celebrin i progressin en la fe.
Un dels mitjans per conèixer els problemes dels fills i accedir a la seva vida per poder-hi incidir és el diàleg. No és pas fàcil superar la barrera de l’edat, de la mentalitat, de la comprensió que els fills necessiten. No és estrany que els pares es trobin amb problemes que no saben com encarar i que tendeixin a callar, a no afrontar-los, a deixar que els fills segueixin la seva vida. El diàleg, però, és absolutament necessari entre pares i fills; cal que estigui envoltat d’un clima de confiança, de comprensió i d’estimació. Dialogar no significa solucionar ràpidament els problemes, sinó iniciar l’apropament de les persones, crear el clima en el qual la persona se senti valorada com a tal i es posi en el camí de la comprensió d’altres maneres de fer i de pensar.
No tots els joves es poden emmarcar dins d’un mateix esquema: no són tots igual, no tots pensen el mateix, ni tenen els mateixos costums, ni viuen les mateixes experiències. Però és evident que els esquemes d’actuació dels joves d’avui difereixen molt dels seus pares; tenen oportunitats de fer experiències que estan potenciades no tan sols pels grups als quals pertanyen, sinó pels mitjans de comunicació i per l’ambient general permissiu de la nostra societat que valora per damunt de tot les experiències personals, que creu més en els fets més que en les paraules.
L’escola, el gran instrument col·laborador de l’educació dels pares, avui es troba també en una situació difícil. Els problemes que avui pateix, perquè és un reflex del que és la societat, no deixen indiferents els pares. Són problemes de dificultat de transmissió de valors, de tipus de societat, de confiança en la mateixa instància educativa, d’entesa amb la ideologia dels professors, no exempts d’ideologies pròpies o decebuts per la dificultat de la pròpia tasca o de la manca de col·laboració dels pares davant dels problemes dels seus fills.
Família, escola, instàncies intermèdies, societat, tots tenen la seva responsabilitat en la tasca educadora dels adolescents i joves. A la família li correspon la feina central, la que ha d’orientar i en certa manera coordinar totes les altres. Amb tot sempre quedarà un element també fonamental: la llibertat dels adolescents i joves davant l’oferta educadora de la família i escola. Però això ja és tota una altra història.
I encara una qüestió important: els pares pateixen pels fills, voldrien veure realitzats en ells els seus ideals, els que els han predicat. Però els fills tenen la seva dinàmica, necessiten el seu temps. Ser pare és treballar pel futur, no per l’immediat. A vegades potser no veuran en vida la bona llavor que han sembrat, però això no vol dir que un dia no creixi.

Qüestions

-Quins aspectes de l’educació pertanyen principalment a la família?
-Com i a partir de què es pot potenciar el diàleg amb els fills? Com es pot crear un clima acollidor i comprensiu?
-Quina hauria de ser la presència dels pares en l’àmbit escolar? Per què és tan difícil la col·laboració família-escola?
-Quins són els grans problemes que té plantejats l’escola avui? Com respondre-hi i col·laborar-hi?

Sagrada Escriptura

Mt. 13.3-9 i 18-23. Paràbola del sembrador
Mt. 13, 24-40. Paràbola del jull i el blat.
Col. 3, 18-21. No irriteu els fills
I Cor. 13, 4-7. La caritat.
Ef. 6,1 i 6,4. Deures de fills i pares.

Bibliografia.

La llista de llibres és immensa. Us recomanem visitar
Ed. Paulines: adreça del web: www.paulinas.org.co/;
i Ed. Claret: adreça del web www.claret.es; segons el tema que us interessi.

Barcelona, octubre de 2005

Delegació Diocesana de Pastoral Familiar
Diputació 231 – 08007 – Barcelona - Tel 93 453 86 59
web: www.arconet.es/familia - e-mail: familia@arconet.es
Dipòsit Legal: B-3243-87

Tema 1: (Versió pdf) Corresponsabilitat família i escola