|
Delegació Diocesana de Pastoral Familiar
Arquebisbat de Barcelona.
VACANCES EN FAMÍLIA
Som a tocar de les vacances d’estiu i és un bon moment per reflexionar què són les vacances i com les passarem amb la família.
Primer de tot cal recordar el dret i alhora la necessitat que tenim tots plegats de gaudir d’uns dies de descans. Recordem que ja en l’Antic Testament es parla del descans: després de la creació, Déu descansà el 7è dia.
LA MANCA DE TEMPS.
A la societat en la qual estem immersos no hi ha temps per fer tot allò que desitgem: dedicar temps als fills, als pares o a la parella, llegir bons llibres, conèixer racons de la nostra ciutat, etc... De dilluns a divendres anem de bòlit, amunt i avall, corrent tot el dia per acomplir les nostres obligacions. Just arribem a casa per preparar el sopar, donar-lo als nens, i preparar les coses de l’endemà. Ens resta una mica de temps per a un intercanvi de preguntes gairebé mecàniques de l’estil: com t’ha anat el dia? Tot bé?. Però és precisament la possibilitat de descans el que ens crea neguit perquè acostumats al ritme del dia a dia, al no parar, se’ns fa estrany el fet d’haver de descansar, com si sempre tinguéssim el deure de treballar. El temps de vacances hauria de servir per trobar tranquil·litat, pau, serenitat, perquè sense presses, sabéssim donar descans al cos, pau a l‘esperit, profunditat a l’espiritualitat, diàleg als amics i, per sobre de tot, per ser pare, mare, espòs, esposa, fill o filla, oferint, gaudint del que és la vida de família.
Però es pot donar un curiós fenomen de vacances: l’ansietat pel com es poden omplir aquests dies de lleure. Avui s’ha posat de moda omplir aquest ‘buit’ fent viatges exòtics o apuntant-se a fer activitats frenètiques lluny o a prop d’on som. L’únic objectiu de tot plegat és omplir el temps, sense interessar-nos per les noves cultures que coneixem, sense gaudir dels paisatges pels quals transitem, sense fruir de la lectura d’un llibre. Aquest “omplir el temps” curiosament es fa de manera estressant, cosa que segurament es deu al fet que s’ha perdut la llibertat de gaudir del temps lliure; no hi ha tranquil·litat per gaudir i compartir el temps amb les persones de la família, per saber relaxar-se humanament i psicològicament, com a resposta a l’activitat frenètica de l’any.
LA RETROBADA DE L’ESTIU.
Les estadístiques diuen que com a conseqüència de les vacances d’estiu hi ha un nombre més elevat de famílies que es trenquen i també que és un temps en el qual es generen més conflictes familiars. Després d’onze mesos de lluita diària, de jornades de treball interminables, els esposos es desperten el primer dia de vacances sense cap obligació, sense res planificat, però posteriorment, quan ja no queda res per fer, va sorgint i es va descobrint la realitat de la pobresa de la convivència, que ha anat minant la manera inhumana i materialista de viure creada per l’entorn social en el qual s’ha conviscut. Hi ha el perill que l’altre es descobreixi com un estrany amb el qual s’han compartit alguns minuts diaris durant els darrers mesos, però de qui progressivament i inconscientment s’ha anat distanciant, i comencen a emergir totes aquelles discussions que van quedar amagades, tots aquells temes que es van tancar en fals. I sovint el mecanisme de defensa, davant aquestes situacions, és omplir el temps, no parar de fer coses: una excursió al matí, una visita a la tarda, un sopar amb els amics... Tot senzillament per evitar de trobar temps per a la reflexió personal, de retrobar la parella, la persona estimada amb la qual un dia es va començar un projecte de vida, una promesa de fidelitat, un amor generós i sacrificat, si calia. Un retrobament com esposos.
LA RELACIÓ AMB ELS FILLS
De la mateixa manera, les vacances poden ser la causa d’un empitjorament de les relacions entre pares i fills; és a final de les vacances quan es pot haver arribat a una situació límit. Les activitats dels joves, als quals pot semblar que trobar-se amb els amics té més valors que fer-ho amb la família, la vida i diversions nocturnes amb horaris que trenquen tota lògica de descans i vida de família, les programacions d’activitats fetes tan sols de manera personal i que tenen com a criteri de valoració passar-s’ho bé, poden ser causa d’una progressiva tensió. Però també es podria fer la pregunta de si alguna vegada no són els pares els causants de la disgregació familiar pel seu egoisme, per por que els fills els prenguin el temps lliure: quants pares no envien els fills lluny, de vacances, per allunyar-se’n una mica? Cal tenir imaginació per convertir les vacances en un temps excel·lent per compartir moltes estones amb la família, per trobar moltes activitats comunes que ajuden a conèixer-se millor, a estimar-se més, en definitiva, a estar més units. No hi ha dubte que és en aquests llargs moments compartits quan els pares poden transmetre als seus fills els valors cristians, però no tan sols de paraula, sinó sobretot amb l’exemple. No hi ha res més bo per a la família que gaudir precisament de dies de vacances en comú: dies per compartir els pensaments, les il·lusions.
TEMPS DE L’ESPERIT
El temps de vacances permet dedicar temps a l’esperit. Ben sovint s’oblida la dimensió espiritual, tan important per a l’home, perquè ha de dirigir les actituds de la vida. Sembla que fa por a trobar-se amb un mateix. Durant l’any costa fer-ho, per manca de temps o perquè no es vol trobar temps per fer aquesta reflexió, per preguntar-nos com ens sentim, quines han estat les actituds i comportaments, i en definitiva, com hem enfocat el vessant cristià.
Aquest retrobament personal amb un mateix ajuda molt a retrobar-se amb la pròpia parella, amb els fills, retrobament bo i necessari. Si durant l’any, a causa del treball, de les preocupacions i de l’estrès, és difícil pensar i reflexionar sobre un mateix, serenament, encara és més difícil pensar en aquells que ens envolten. Cal que aprofitem el temps de vacances per dialogar, per escoltar, per poder posar en comú els projectes, les il·lusions, però també les pors i els neguits de futur. I és d’aquesta manera que la parella s’enforteix any rere any.
Les vacances també són un bon moment perquè els pares reflexionin sobre el futur dels seus fills. És precisament en aquests moments de tranquil·litat i de descans quan podem parlar de quins són els valors que els volem transmetre i de quina és l’educació que els volem oferir. I tanmateix és un bon moment per valorar si els objectius plantejats durat l’any s’han estat assolit.
Com a cloenda, l’equip de redacció de Problemàtica Viva us vol desitjar
BONES VACANCES!
QÜESTIONS
• Tenim pensat dedicar alguns dies d’aquestes properes vacances a fer una reflexió de les vivències viscudes per la família el darrer any?
• Farem alguna/es activitat/s comuna tota la família?
• Aprofitem les vacances per a parlar dels projectes familiars comuns? I de les il·lusions individuals?
• De tot allò que no hem fet per ‘falta de temps’, tenim decidit què en farem?
• Quines activitats d’aprofundiment espiritual tenim programades per a l’estiu?
TEXTOS
• Gn. 2,1-3. Així van quedar acabats el cel i la terra amb tots els seus estols. 2 El setè dia, Déu havia acabat la seva obra. El dia setè, doncs, va reposar de tota l’obra que havia fet. 3 Déu va beneir el dia setè i en va fer un dia sagrat, perquè aquell dia reposà de la seva obra creadora.
• Ps. 19,8 És perfecta la llei del Senyor, l’ànima hi descansa; és ferm el que el Senyor disposa, dóna seny als ignorants.
• Cohèlet. 3. 1 Tot té el seu moment, sota el cel hi ha un temps per a cada cosa. 2 Hi ha un temps d’infantar i un temps de morir, un temps de plantar i un temps de collir. 3 Un temps de matar i un temps de guarir, un temps d’enrunar i un temps de construir. 4 Un temps de plorar i un temps de riure, un temps de plànyer-se i un temps de dansar. 5 Un temps de tirar pedres i un temps d’aplegar-ne, un temps d’abraçar i un temps d'estar-se'n. 6 Un temps de cercar i un temps de perdre, un temps de guardar i un temps de llençar. 7 Un temps d’esquinçar i un temps de cosir, un temps de callar i un temps de parlar. 8 Hi ha un temps d’estimar i un temps d’odiar, hi ha un temps de guerra i un temps de pau
• Mc.6,31. Ell els diu: --Veniu ara vosaltres sols en un lloc despoblat i reposeu una mica. Perquè hi havia tanta gent que anava i venia, que no els quedava temps ni de menjar.
LLIBRES
Pren-te temps 5. Pregàries i materials per a la reflexió. Coordinació Catalana de Colònies, Casals i Clubs d'Esplai- Textos per a la pregària, adequats per al temps de lleure i de vacances.
Gràcies pel Sol i per la Lluna. Roser Bosch i Joan Marquès. Aquest llibre, adreçat als més petits, es basa en el càntic de les criatures de sant Francesc. Vol ajudar als pares a fer descobrir Déu als menuts a partir de la natura i de les coses quotidianes.
Transmetre als infants l'experiència de Déu avui. Fundació Claret. Ponències del 6è simposi de la Fundació Claret, celebrat sota el lema que és el títol del llibre. La majoria de les ponències giren entorn del paper de la família en l'educació religiosa dels infants.
Barcelona, juliol - agost de 2006
Delegació Diocesana de Pastoral Familiar. – Diputació 231 – 08007 Barcelona.
e-mail: familia@arconet.es
Dipòsit Legal: B-3243-87
Tema 10 (versió pdf): Vacances en família
|
