|
Delegació Diocesana de Pastoral Familiar
Arquebisbat de Barcelona.
ACOMPANYAR ALS FILLS EN EL CAMI CATEQUÈTIC
UN REPTE PER ALS PARES
La majoria de les parròquies organitzen sessions de catequesi adreçades als infants. Molts pares i mares, hi porten els seus fills, uns convençuts en la fe que volen transmetre, altres perquè ells també hi van participar un dia, o perquè els avis els ho recorden als seus fills o perquè el fill ho demana perquè els seus mateixos companys van a catequesi.
Hi ha pares que perquè porten els fills a un col·legi religiós, creuen que ja no cal que els fills participin en la catequesi parroquial. L’escola ja en té cura de formar-los en aquest aspecte!
La formació dels infants
En primer lloc cal aclarir que els pares són els primers responsables de la formació de la fe dels seus fills. Són els primers no els únics, ja que també a tota la comunitat cristiana li pertany transmetre, donar a conèixer la paraula de Jesús tal com va dir: “Aneu, doncs, a tots els pobles, batejant-los en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant i ensenyant-los a guardar tot allò que us he manat” (Mt 28,19-20).
Cal distingir entre la formació religiosa i la catequètica. Las primera vol presentar el fet cristià de manera sistemàtica i en relació a les altres ciències. La catequesi parteix de la fe i demana fe als qui la reben. Presenta el missatge de Jesucrist de manera progressiva per ajudar a portar-lo a la pràctica. La catequesi comporta celebrar la fe, iniciar-se en la celebració dels sagraments i de la vida cristiana. Classe de religió i catequesi són dues coses diferents, i a la vegada complementàries.
La catequesi dels fills no es pot fer de qualsevol manera, la comprensió del missatge cristià demana un temps de progressiva assimilació, d’acord amb l’edat i la capacitat del nen. Sense cap mena de dubte també l’ajudarà l’ambient en què viu, l’exemple i la col·laboració dels pares, la comprensió dels fets de la vida, del que celebra, fet tot amb la mirada de la fe en Déu.
El que importa en primer lloc és que els infants arribin a fer-se seu el missatge de l’Evangeli, sàpiguen què celebren i ho portin a la pràctica en la seva vida. Així, no podem pensar en la catequesi com un temps molt limitat i únicament destinat a preparar-se per a la recepció d’uns sagraments. S’han d’acompanyar els infants perquè siguin i aprenguin a ser cristians, que és molt més que voler celebrar una festa arran de la recepció d’un sagrament. La catequesi no es pot fer amb presses.
Implicar-nos peculiarment en la preparació
Els pares no poden inventar-se el sentit dels sagraments ni tampoc assumir-ne el protagonisme principal. Però això no estan exempts de reivindicar l’extraordinària importància que representa aquesta etapa i l’activitat de la catequesi. El millor que poden fer és crear un entorn de preparació, de coherència i de testimoniatge que ajudi l’infant a una celebració sagramental de qualitat i a una consciència de camí cristià, sempre en relació a la seva edat i capacitats. I això té un moment privilegiat en el temps de la catequesi. ¿Com afavorir, des de la responsabilitat dels pares, fer un procés molt més pròxim al veritable sentit de la catequesi? ¿No és un moment, també, per a què els pares rebin l’anunci de la fe en Jesucrist, i per a què aquesta arribi de veritat a configurar la seva vida?
Un temps serè per prendre i compartir decisions
Fóra bo que els pares afavorissin un espai de reflexió en l’entorn familiar, per a compartir el significat de la catequesi i de la participació els fill per primera vegada en un sagrament, analitzant les “raons de fons” de les seves actituds y de la fe. Preguntar-se qui és Jesús i què estan disposats a fer en el seu seguiment, com s’han implicat fins el procés d’iniciació en la fe dels seus fills..., en definitiva, com estan fent ressonar la fe (això vol dir la paraula “catequesi”). L’inici de curs és un temps molt adient per a aquesta tasca.
Un temps per a conèixer altres nens, famílies i, especialment, el/la catequista i la comunitat cristiana
La catequesi ofereix una magnifica ocasió per a conèixer altres nens i famílies més enllà dels lligams escolars o del lleure. Les actituds d’obertura, d’acollida, de respecte i del compartir dels propis pares
introdueixen de manera pràctica i pedagògica al sentit de la comunitat cristiana. La figura del catequista mereix especial consideració. No és només “un/a voluntari/a”. A través de la seva missió-paraula, mitjançant la seva gratuïtat, amb el seu testimoniatge..., visualitzen el rostre evangelitzador, fratern i comunitari de l’Església. Cal fer esment de la figura del catequista, valorar-la i estimar-la.
Un temps per a acompanyar, pregar i celebrar
La important tasca de la transmissió de la fe, passa per un acompanyament quotidià dels fills en un procés de creixement en la fe. Per tant, s’escau el diàleg sobre Jesús, la interpel·lació dels fets, la lectura compartida de l’evangeli, la referència als temps litúrgics... Llençar-se a la pregària i la celebració compartida si encara no s’ha fet. I, de tant en tant, un toc sobre la seva autonomia i responsabilitat en la consolidació de l’amistat amb Jesús. Els fills estimen i vetllen pels seus amics. El fills hauran d’estimar i vetllar per Jesús.
Un temps per al testimoniatge i el compromís
Tot allò que els infants reben a la catequesi (tot i que en ocasions pot semblar una mica teòric) s’ha de traduir en la pràctica a la pròpia llar. Els pares els primers! Estimar, compartir, perdonar, vetllar pels malalts, servir, pregar, ajudar... I, més enllà de l’espai habitual, la paraula comunió ha de remetre a la solidaritat i al compromís. Accentuar les accions solidàries és una forma coherent de copsar una dimensió profunda de la comunió.
Un temps per a dialogar, repassar, compartir, ampliar..., els continguts de la fe
La fe té uns continguts que expliciten allò que es viu i s’experimenta. L’amplitud del temps de la catequesi permetrà (segurament per primer cop de manera sistemàtica) dialogar, repassar, compartir totes aquelles qüestions introduïdes a la catequesi i que els fills de bon grat gaudiran en sentir-les novament. Convé conèixer els materials catequètics per a sintonitzar amb l’estil, els conceptes i els exemples. Aquesta època pot ser per als pares un bon moment per a la pròpia actualització i formació cristiana. En més d’una ocasió i a partir d’una circumstància particular es tindrà l’oportunitat d’aprofundir o ampliar nous continguts. La descoberta per part dels fills que els pares també eduquem la fe i que també sabem coses de la fe, potenciarà la credibilitat del procés.
Preguntes per la reflexió:
1. Què volem que suposi el temps de la catequesi per als nostres fills? I per a nosaltres com a pares?
2. ¿Veiem viable com a pares el fet d’introduir accions i actituds que afavoreixin una etapa de catequesi més reeixida? En el nostre cas i circumstància, ¿què podríem fer?
3. Podríem suggerir idees per a la parròquia? I a matrimonis coneguts? Quines?
Textos:
Lc,18,17 “Us ho asseguro: qui no aculli el Regne de Déu com l'acull un infant, no hi entrarà pas”.
Mc.10,14 “En veure-ho, Jesús es va indignar i els digué: - Deixeu que els infants vinguin a mi. No els ho impediu, perquè el Regne de Déu és dels qui són com ells”.
1 P.2.2. “Com infants tot just nats, deliu-vos per la llet pura de la Paraula, que us farà créixer i us durà a la salvació”.
Bibliografia:
Equip de Catequesi Familiar de Barcelona. Amb nosaltres. Catequesi familiar, primer curs.
Equip de Catequesi Familiar de Barcelona. Amb nosaltres. Catequesi familiar, segon curs.
Barcelona, octubre de 2006
Tema 12 (Versió PDF) : Acompanyar els fills en el camí catequètic: un repte per als pares
|
