|
Delegació Diocesana de Pastoral Familiar
Arquebisbat de Barcelona.
L’ADOLESCÈNCIA ¿UNA ETAPA DIFÍCIL?
Introducció general
L’adolescència és una etapa ambigua, d’inestabilitat, d’impàs entre la infància i la maduresa. Aquesta inestabilitat, produïda fonamentalment pels canvis fisiològics sobtats que afecten també els canvis emocionals i de personalitat, és viscuda per molts pares i mares, i fins i tot pels propis adolescents, com una “malaltia” a l’espera que “passi aviat” i, en la mesura del possible, sense causar excessiu dolor o patiment.
La serenitat, la paciència i la comprensió seran actituds fonamentals per a fer front a aquesta etapa vital plena de canvis, d’inseguretats i de reaccions inesperades i a vegades difícils d’encaixar.
Cal tenir present que el desenvolupament dels òrgans genitals i de les funcions sexuals que es produeix en aquesta etapa, provoca canvis psicològics pel que fa a la necessitat d’acceptar la pròpia imatge corporal, una imatge que de cop i volta canvia considerablement i en la qual a l’adolescent li costa reconèixer-se, on apareixen sovint sentiments d’inferioritat, complexos, etc... La imatge corporal i la imatge externa cobraran una importància fonamental en aquesta etapa. Això els provocarà una necessitat especial de sentir-se acceptats, apreciats, reconeguts i valorats pels altres, especialment pels amics.
D’altra banda és el pas de la dependència a l’autonomia. S’inicia amb una etapa de “recerques”, d’exploracions de noves experiències, especialment en aquells temes que els pares o els adults han volgut limitar o preservar per considerar-los nocius o bé no aptes encara per a la seva comprensió, com per exemple els temes relacionats amb les addiccions a les noves tecnologies, els esports violents, el consumisme de marques.....o d’altres conductes o comportaments de risc.
Tot plegat comporta una vivència d’inseguretats que conduirà l’adolescent a cercar nous referents i patrons fora de la família per tal d’afermar la seva independència.
L’adolescència en el context social actual
És evident que determinats components de la personalitat s’hereten, però també és cert que l’entorn, la família i els grups socials són aspectes molt importants per atenuar els problemes de l’adolescència i les situacions límit.
Des d’aquesta perspectiva cal tenir clar que la presència i la dedicació dels pares durant l’etapa adolescent és clau i fonamental. Una presència que ha de ser lleugera, pròxima, atenta, orientadora, però alhora estimuladora de l’autonomia i facilitadora de la independència.
Una dedicació que implicarà temps d’escolta, presència física, negociació de límits, orientació i oferiment de criteris d’actuació, etc... Si això no es dóna en els graus adequats ens podem trobar amb situacions en les quals l’adolescent es deixi arrossegar per les ofertes buides de sentit que la societat o el context en el qual es mouen els posa a l’abast. Els pares hem d’oferir-los “alternatives de sentit” diferents a les que la societat ofereix en general. Des d’aquesta perspectiva, més enllà dels ídols mediàtics dels adolescents, músics, esportistes, personatges “famosos”, hem de procurar facilitar-los el contacte amb adults que “encarnin” aquells valors que nosaltres desitgem, que els puguin ser significatius pel seu model de vida “virtuosa” i amb els quals puguin conversar i establir una relació d’amistat.
Els pares hem d’estar preparats davant aquesta etapa difícil, però també engrescadora, per la qual tots hem passat i que no hem de mirar mai com una etapa negativa, sinó tot el contrari.
Educar l’adolescent
Sens dubte és molt important que des de la infància i dintre de la família es puguin adquirir hàbits, actituds personals i socials que implicaran una bona defensa de l’adolescent. Es tracta d’aprofitar l’amor paterno-filial per posar límits, de no caure en el paternalisme proteccionista tan freqüent, de corregir quan és necessari, de donar tot l’amor possible –com a concepte espiritual - sense que ens deixem portar pel món consumista que ens envolta. No s’ha de donar prioritat al “tenir” sinó al “ser”, fent que tinguin petites responsabilitats adequades a l’edat, tenir cura en les amistats i grups d’amics i en definitiva educar amb l’exemple, amb coherència, constància, dedicació i principis. Això ajudarà perquè la “crisi necessària de l’adolescència” sigui més estable.
Des d’aquesta perspectiva el diàleg i la negociació esdevindran imprescindibles per fer front a aquesta etapa. Un diàleg i negociació que ha de ser respectuosa recíprocament, i que ha d’anar encaminada a cercar acords comuns evitant la imposició arbitrària o les conductes agressives.
La recerca de la seva pròpia identitat fa que l’adolescent consideri “l’amistat” com un valor molt important i això ho hauríem d’aprofitar per fomentar amistats enriquidores, grups esportius, intel·lectuals o culturals... Per altra banda també ho podem aprofitar per donar suport a causes nobles –“solidaritat”- ja que aspiren a un món idíl·lic més just i menys discriminador. Tots dos són principis i aspiracions positives que hauríem de fomentar i concretar en el nostre àmbit social. Per una altra banda, la “crisi d’originalitat” tant a nivell individual – reafirmació del jo - com social – rebel·lió juvenil contra el sistema dels adults- que probablement no són més que manifestacions de cert sentiment d’inseguretat i angoixa personal que molt sovint poden justificar la seva agressivitat, por al ridícul o depressió i canvis d’ànim, han de trobar en els pares –i educadors- comprensió, paciència i fins i tot un missatge de suport i d’amor.
Encara que no és gens fàcil hem de trobar una pauta equilibrada de diàleg o comunicació i silenci, d’autoritat, tolerància i flexibilitat, d’empatia, tot respectant la seva intimitat, sabent cedir i demanar perdó si cal – cosa que no hem de confondre amb permissibilitat- amb congruència i coherència amb els nostres principis i escala de valors. I per tot això hem d’estar preparats, formats i dedicar-hi tot el temps que calgui. Hem de lluitar també contra l’escapisme o evasió de la realitat, intentant que l’adolescent sigui al més realista possible. Cal també evitar l’ús irracional dels mitjans de comunicació i especialment d’internet.
En el fons necessiten límits, normes i un exercici d’autoritat responsable. I sobretot, sentir-se estimats. És una tasca que implica per als pares dedicació i compromís, ja que moltes vegades el problema de l’autoritat i els límits el tenim els propis pares. Cal ser doncs coherents i oferir models de conducta que els siguin creïbles i que exemplifiquin realment les conductes que esperem d’ells.
La prevenció, ja des de la infància, en el marc d’una família amb escala de valors, amb el màxim d’informació i preparació, amb comunicació i confiança mútua ens ajudarà, ja que la realitat social que ens envolta–problemes matrimonials, manca de temps a causa dels horaris laborals...- no afavoreix el tractament i enfrontament amb aquesta etapa dels nostres fills.
Punts de reflexió
1. Hem posat les arrels necessàries a l’entorn familiar durant la infància dels nostres fills, guiant-los amb amor, equilibri, responsabilitat i temps?
2. Els nostres fills, ens trobaran com uns pares preparats, informats i humils per enfrontar-nos a la seva adolescència?
3. Som suficientment flexibles, però al mateix temps ferms i dialogants amb ells?
4. Sabem veure el benefici de comportar-nos amb autoritat responsable, posant límits i pautes en l’educació i en la relació amb els nostres fills?
5. Com podem fer front a la pressió ambiental de banalitat, secularització.... que envolta als nostres fills? Com podem contrarestar-ho?
Textos bíblics
– Mt. 13, 3-23, Paràbola del sembrador.
– Rm. 12, 1-21. Recomanacions de Pau sobre la com ha de ser la mútua relació.
– 1Tm.1,5;. Tracta els joves com a germans, ..... les joves com a germanes, amb tota integritat.
– Tt.2,6; Recomana als joves que tinguin seny. Sigues en tot un model de bones obres: de doctrina íntegra, de dignitat, de paraula sana i incontrovertible.
– 1P.5,5. I vosaltres, joves, sotmeteu-vos als ancians. Revestiu-vos tots d'humilitat els uns envers els altres, perquè Déu s'enfronta als orgullosos, però concedeix als humils la seva gràcia.
Bibliografia
– “No podem fer grans coses, només petites coses amb gran amor”; “A aquest món hi ha més fam d’amor i d’agraïment que de pa” ( TERESA DE CALCUTA)
– CASTELLANA, M.; CANALS,R.M: La relació de l’adolescent amb les persones significatives. PAU. Barcelona. 2004
– THIÓ de POL, C: Entre Pares i fills. Barcanova. Barcelona 1994
– HERBERT, M.: Entre la tolerància i la disciplina. Paidós. Barcelona. 1994
– CORBELLA,J.: Una relació: pares i fills. Destino. Barcelona. 2005
Barcelona, abril de 2007
Delegació Diocesana de Pastoral Familiar. – Diputació 231 – 08007 Barcelona. e-mail: familia@arconet.es Pàgina web: www.arconet.es/familia Dipòsit Legal: B-3243-87
Tema 18: (Versió pdf): L'adolescència, una etapa difícil?
|
