|
Delegació Diocesana de Pastoral Familiar
Arquebisbat de Barcelona.
ELS FILLS, OBJECTE I SUBJECTE DE CONSUM
Es calcula que el primer any d'un nadó costa als pares, sense fer gran ostentació de despeses, més de 6.000 euros segons l'últim estudi publicat pel Centre d'Investigacions Sociològiques (CI
S). És important esmentar que més de la meitat dels joves als quals s’ha passat una enquesta volen tenir fills i molts en voldrien tenir més d’un. Però la realitat és que Espanya té una de les taxes de natalitat més baixes del món. Preguntats pel motiu que els frena a l’hora de buscar descendència, els joves enquestats van afirmar categòricament que són raons econòmiques les que els en dissuadeixen. I és que tenir un fill és car, no només per les despeses a les quals cal fer front, sinó pels escassos ajuts econòmics (incloent el recent ajut que s’aplicarà des del 3 de Juliol 2007 per valor de 2.500 euros) que es reben des de l'Administració. Finalment cal afegir a aquesta dinàmica econòmica que ens envolta la necessitat de les parelles d’assolir dos sous «per sobreviure»i les dificultats dels matrimonis per poder-se dedicar a l’educació dels fills.
Llavors, què són els fills?
Els fills haurien de ser fruit de l’amor d’una parella que s’estima i desitja continuar a través d’ells els valors que els defineixen. Els sociòlegs diuen que són el bitllet per al futur; la procreació i descendència asseguren la vida a la terra. Però necessitem tant per tenir fills? Els fills són, com tots nosaltres, víctimes del consum materialista imposat per la societat i l’excusa per mantenir la pseudocultura de l’ “utilitza i llença” plena de superficialitat, banalitat i alienació.
Quins valor representen els nostres fills?
És en el si de la família on es posen en pràctica els valors cristians que coneixem, entre altres el compartir, estimar i respectar-se l’un a l’altre. La família és el viver on les persones del futur aprenen a actuar per desprès aplicar-ho a les seves vides. L’aprenentatge d’amor no s’ha de valorar econòmicament. Els valors que transmetem als nostres fills mitjançant l’educació reflecteixen una mentalitat, un estil de vida.
La transmissió dels valors és l’objectiu principal de la paternitat/maternitat. Els fills viuen aquests valors, que els influenciaran tota la seva vida. Per tant podríem dir que els fills són objecte i subjecte, valgui l’expressió, d’un amor no vinculat al consum, dels valors de la família, però en cap moment haurien de ser conseqüència o estar vinculats al consum.
Societat i Consum
En una primera aproximació cal reconèixer que el consum és l’ús desordenat dels béns i serveis que tenim a la nostra disposició. Superen amb escreix la finalitat de respondre i satisfer les nostres necessitats i, si tenim en compte que vivim en una societat que ofereix per sobre del que és necessari per a viure, hem de dir que el consum és un fet social.
Vivim en una societat altament consumista en la qual les necessitats són creades contínuament de forma artificial. Podríem arribar a dir que el consumisme té les seves arrels en l’adquisició de més productes per diferents motius, tals com l’ostentació, la pressió social, la moda, l’estètica, la influència dels mitjans de comunicació i publicitaris.... El consumisme és una carrera sense fi, en la qual tothom vol guanyar i que no té fi. Aquest fet facilita l’augment de desigualtats socials en el món i fins i tot fomenta un esperit poc solidari, en el qual molts viuen per sobre de les seves possibilitats econòmiques manifestant un manca de maduresa i de llibertat. El consumisme, al mateix temps, és una postura irracional també contrària a la defensa del medi ambient i contrària al model de desenvolupament sostenible.
Educació dels fills.
Les activitats de cap de setmana han canviat en els darrers 20 anys. Ara els nens juguen poc amb joguines i els costa compartir-les, perquè no tenen germans o perquè tenint-ne no han après a compartir. Altres s’asseuen al sofà a mirar la televisió o a jugar amb la consola… a qualsevol hora. Des de petits s’acostumen a demanar als pares sabates especials, quan ja en tenen de sobres, a menjar llaminadures a tothora, a anar
vestits amb marques importants comercialment, a fer esport d’elit, a utilitzar mòbils sense motiu, a disposar de quantitat de diners, a anar a locals de diversió, etc. Nosaltres, els pares, sense adonar-nos-en, els fem consumistes de petits i quan són adults no saben ni poden parar la roda de consum en la qual els hem immergit. Per això, sens dubte, és necessari un canvi de mentalitat, d’hàbits i de valors en l’educació dels fills. Hem d’educar amb una actitud crítica i racional enfront del consum al més aviat possible. L’austeritat és un valor important que no té res a veure amb la gasiveria. A través del diàleg i del testimoniatge els hem d’educar en els valors i actituds contràries al consum a l’interior de la família. Els fills han de saber les possibilitats econòmiques del matrimoni i no s’han de guiar pel principi del plaer. Hem d’ajudar-los a desenvolupar la seva autonomia, amb la finalitat que puguin ser lliures i responsables, lluny d’actituds d’esclavitud consumista encara que això requereixi esforç, dedicació i treball.
Inversament pot succeir que a causa de les grans despeses que comporta el creixement i l’educació d’un fill alguns matrimonis no es decideixin a fer fecund el seu amor. Els fills s’han de valorar i tenir com a conseqüència del mutu amor, no a partir de les despeses i sacrificis, de renúncies, potser legítimes, però innecessàries que poden comportar. Educar és un repte des del punt de vista econòmic, una inversió a fons perdut, però sobretot és la tasca de saber donar generosament la vida, fer-la créixer, educar-la, acompanyar-la per tal que pugui esdevenir una persona capaç d’administrar correctament els dons de la vida amb plena llibertat exterior i interior, com a membre de la família, de la societat i de la comunitat de creients.
Necessitat d’una educació en el consum responsable.
La mentalitat de consum ens ha acostumat a voler tenir de tot, a no valorar el que tenim i ens hem convertit en persones constantment insatisfetes. Si no hi posem remei, si no eduquem els nostres fills amb més criteri, si no els ajudem a descobrir els valors que els han de conduir interiorment i exteriorment, seran objecte de l’agressivitat consumista i no els ajudarem situar-se correctament en la societat. Hem d’educar-los perquè descobreixin quins són els “límits”, perquè siguin capaços de practicar l’autocontrol, perquè no siguin esclaus dels capricis. Hem de predicar amb l’exemple. Si no donem testimoni de llibertat i d’austeritat no els eduquem en tot allò que els ha de fer descobrir els valors essencials de la seva vida i de la solidaritat amb els altres.
Tots som consumidors i tenim la obligació d’adoptar actituds racionals, critiques i solidàries. L’afany de tenir no ens pot vèncer. Hem de tenir clar que la persona consumista demostra un principi d’immaduresa, amb una evident manca de llibertat i és un esclau dels mitjans de comunicació i de la publicitat. Hem de pensar que el consumisme no és sinònim de qualitat de vida i que per poder transmetre aquests valors als nostres fills és imprescindible l’exemple que donem en el dia a dia: hem de dialogar amb ells.
Punts de reflexió:
–Creus que en la família existeixen uns principis racionals de consum i que eduquem amb austeritat, no només amb paraules sinó també amb fets?
–Com podem reduir la influència dels mitjans de comunicació?
–Som conscients que hem de buscar el regne de Déu i que la resta se’ns donarà d’escreix?
–Com fem una labor crítica, racional i solidària en el si de la família?
–Creiem que per tenir més som més?
Textos Bíblics
Lc. 12,13-21. No acumular riqueses. No obsessionar-nos per tenir. Déu ens convida a no pensar només a tenir, sinó a compartir i a enriquir l’esperit
Lc. 12, 22-34. Tenir sentit providencial de la vida. Jesús convida a fer almoina i tenir un tresor al cel.
Mt. 25, 31-46. Paràbola del judici final. Déu paga segons l’atenció i l’amor als més necessitats.
1 Cor. 11, 17-22. Celebrar l’eucaristia comporta saber compartir els béns amb els germans.
Llibres:
- M. Luisa Farrerós, Pórtate bien. Ed. Planeta
- Dorothy Corkille Briggs, El niño feliz. Ed. Gedisa
Barcelona, Setembre de 2007
Delegació Diocesana de Pastoral Familiar. – Diputació 231 – 08007 Barcelona.
e-mail: familia@arconet.es
Dipòsit Legal: B-3243-87
Tema 22: (versió pdf) Els fills, objecte i subjecte de consum
|
