Tema 25 (versió pdf)

Delegació Diocesana de Pastoral Familiar
Arquebisbat de Barcelona.

Mirar Betlem

Les festes de Nadal ens remeten a Betlem, aquella petita ciutat a la vora de Jerusalem. Els cristians recordem i celebrem que allí el qui és la Paraula va assumir “la meravellosa i terrible naturalesa humana” segons paraules de Pau VI. Ell es va fer home, es va fer present al món assumint tot el que de debilitat, de pobresa, d’inseguretat, de recerca, hi ha en tots els homes. Però a la vegada celebrem que en Jesús, Déu Pare ens ofereix un missatge, una Vida que vol i pot transformar el món. Ho anuncià als pastors amb el missatge :“Us ha nascut un Salvador..”.

La ciutat de Betlem avui

Actualment Betlem és un poble ofegat per la pressió de l’estat d’Israel. Està tancat i encerclat per un mur. Arribar per carretera a Betlem impressiona. Travessar l’alt mur que separa les fronteres d’Israel i Palestina, vigilat per guardes amb metralletes, amb alambrades, amb tanquetes que apunten l’entrada i sortida de les portes de la ciutat que impedeixen que ningú pugui passar a l’altra banda sense controls estrictíssims, comunica una sensació estranya i incòmoda. A l’entrar a Betlem es comprova que la seguretat d’un país per a protegir-se d’uns terroristes, s’ha fet a costa de provocar la misèria d‘un altre. La pobresa es palpa arreu de Betlem; en els infants que demanen caritat pels carrers, en les tendes tancades i abandonades per manca de turistes que el permeti la supervivència. Arreu s’observen els rastres evidents de la darrera intifada. Al bell mig de la ciutat hi ha la basílica del Naixement de Jesús. Si accedeix per una porta baixa i estreta, un per un i abaixant el cap. Al seu interior si nota el pas dels anys, la d’una basílica que necessita de la neteja i de la restauració, i on cadascuna de les comunitats cristianes que hi són presents, intenta apropiar-se del que és patrimoni de tots els creients. Aquell lloc on s’hauria de viure la caritat i la pau s’hi nota una especial tensió. La cova està sota l’altar major. S’hi entra a través d’unes escales empinades, i al peu d’un petit altar, a terra, una estrella de plata recorda el lloc on Maria donà a llum al Salvador del món. Ella sense cap tipus de comoditats, agafà el Fill l’embolcallà i el jagué en una menjadora. Allí rebé la visita dels qui havien rebut l’anunci de “pau a la terra als homes de bona voluntat”. En la cova, avui encara, s’hi poden veure els signes del vandalisme d’un que, no fa pas molt de temps, va voler cremat tot el que hi havia al seu interior i quasi ho aconseguí. És com un signe del rebuig, i mal tracte, de l’oferta d’aquell que és l’Amor i la Pau. Betlem no té res de bucòlic, és com un testimoni evident que el missatge que allí es va anunciar amb projecció universal, és del tot necessari per a Betlem i per a tots els pobles del món.
A Betlem comença la història d’un projecte encara no acabat, més ben dit, que encara està a les beceroles. El projecte de construir un món d’amor enlloc de d’odi, de fraternitat enlloc d’egoisme. Allí va començar la història d’un projecte de Déu al que els homes, amb totes les seves forces, hi posen resistència, però que tot i les dificultats, Déu no l’ha retirat. L’actual Betlem és un testimoni vivent de la necessitat de construir un altra món que sigui més humà, que faci caure murs i fronteres violentes, en el que sigui possible el diàleg i que els problemes de l’entesa humana no es solucionin amb la força de les armes. Un món que respongui al clam dels pobres que cerquen un país, un treball, una vida més digne. Un món en que els seus habitants siguin “d’homes de bona voluntat”. Construir aquest món és la tasca a la que s’han de comprometre, especialment els qui creuen en Déu, els qui celebren i creuen el fet de Betlem.

Betlem a occident. Les figures del pessebre.

El Nadal que es viu a occident és molt distint. Entre altres coses es fan “pessebres” recordant aquell de fa 2007 anys. Està bé ser fidels a aquesta tradició que concreta, manifesta i simbolitza aquell fet, que entronca i fa viure la fe cristiana. En el pessebre s’hi col·loca la figura de Maria, la mare que va patir una situació en la que no es voldria trobar cap mare actual; la de no saber del futur del seu fill nascut sense les mínimes condicions i en la soledat d’un lloc inhòspit. La de Josep, aquell home que va confiar radicalment en la seva esposa, la va creure en contra de tota lògica humana, qui va ser capaç d’acceptar una missió que no havia intuït, buscat i elegit. La dels pastors, que deixant les seves possessions , els ramats, els va moure posar-se en camí l’anunci del naixement d’un “infant” que reconegueren el seu Salvador, perquè eren pobres i senzills. La dels mags que seguiren una estrella. Els que observaven l’univers, sabien que era l’anunci d’un que il·luminava a “tot home” era la Llum del món i rei de l’univers.
Tots aquest personatges feren un camí de fe, buscaven, esperaven en Déu. El varen trobar des de la fidelitat en el seu camí, tot fent un procés interior i compromès. La trobada de la fe, de la descoberta del missatge i de la profunditat de la persona Jesús, no fou un moment esclatant, de trobar solució als seus problemes, sinó al sentit, valor de les seves vides. Trobaren que aquell infant era el Tot que buscaven. Aquesta trobada i el si a la fe no fou fàcil ni per Maria, ni per Josep, ni pels Pastors, ni pels Mags. Tots feren un camí va implicar per sempre les seves vides.
En els pessebres, hi ha figures de molts personatges que van i venen pels camins, atrafegats per la feina. Figures de gent rica i pobre, de dones que són a les places i a la vora dels pous. Representen els personatges de la vida de cada dia. Representen a milions de persones escampades arreu del món, amb els seus problemes, amb les seves obligacions i preocupacions. Representen a tots aquells als qui s’ha ha d’anunciar que la seva vida i els seus problemes són important però que no ho és tot. Que cal deixar pas també al repòs, al silenci, a rebre i a escoltar el missatge de Jesús. Que cal tenir una mica d’actitud contemplativa que possibiliti ser receptius a l’anunci de què necessitem un Salvador, tal com ho demana i diu la història i la realitat de la vida de cada dia. Que necessitem acollir la Pau que no dóna la societat. Que en el cor de tots ha de néixer l’ànsia de ser homes de bona voluntat. Que el camí de cada dia ha de tenir un sentit, que ompli la vida no tan sols de diners, sinó de fraternitat segons aquell que és el camí, la veritat i la Vida.
Jesús es va omplir i va assumir les realitats humanes, es va fer un com nosaltres, fill dels homes, per a que en correspondència, els homes ens omplíssim de les divines, i esdevinguéssim fills de Déu.

Preguntes per a reflexionar.

– Que significa per a nosaltres que ens ha nascut un Salvador? De què ens salva?
– Estem compromesos amb alguna institució que promogui el progrés dels pobles i la pau?
– Perquè fem el pessebre a casa? Què pot significar per a nosaltres?
– A qui oferirem or, encens i mirra ?
– Com Nadal pot ajudar-nos a començar verament un camí cristià?

Textos evangèlics

– Mt. 25, El judici de Déu sobre la humanitat.
– Lc 1-3. L’anunci de l’Àngel a Maria. La seva disponibilitat a dir sí a Déu
– Mt. 1,18-2,23.
– Jn. 1. 1-18

Bibliografia

– Ratzinger. J. Jesús de Natzaret. Ed. Claret
– Armand Puig: Jesús, un perfil biogràfic. Ed. Proa
– Lligades, Josep. Els personatges de Nadal.
– Benavent E, Dressarie. A. Per Nadal el pessebre

Barcelona, Desembre de 2007

La Delegació Diocesana de Pastoral Familiar, els col·laboradors i l’equip de redacció de PROBLEMÀTICA VIVA, us desitja unes bones festes i un any nou 2008 ple d’amor i de pau.

Delegació Diocesana de Pastoral Familiar. – Diputació 231 – 08007 Barcelona.
e-mail: familia@arconet.es
Pàgina web: www.arconet.es/familia
Dipòsit Legal: B-3243-87

Tema 25 (versió pdf): Mirar Betlem