problematica viva

 

Tema 3 (versió pdf)

 


Delegació Diocesana de Pastoral Familiar
Arquebisbat de Barcelona.


NADAL.
ACOLLIM DÉU EN JESÚS,
ACOLLIM EL PRÒXIM


S’acosta Nadal. Aquesta és una de les celebracions de l’any més viscuda no només pels cristians sinó per tota la societat. Per als cristians és el record i la celebració de la vinguda del Senyor. El Nadal comporta el missatge de tots el valors que els homes volem viure, que sabem que són la resposta a la nostra vocació humana, però que, per les causes més variades, no portem a la pràctica.
Nadal ens parla de la presència de Déu entre els homes. És l’oferiment d’un Déu que es presenta com a Paraula, com a diàleg. Nadal és l’amor visible de Déu que ens parla des de la petitesa amb un missatge de Pau, de fraternitat, d’amor, de perdó, de solidaritat. Nadal és la resposta al trencament unilateral amb Déu als inicis de la creació; Déu no deixa l’home sol, sense futur. Ell li retorna en Jesús “la vida, el camí, la veritat”. Jesús convidarà a acabar amb la soledat humana en dir: “Veniu amb mi”. Per a seguir-lo només cal ser “un dels homes de bona voluntat “.

Nadal i la Família

El Nadal el volem viure en família, però a la vegada ens fa pensar en una vida de família que no es presenta pas fàcil en l’exemple de família de Maria, Josep i Jesús que, moguts per la fidelitat, són forts enmig de les dificultats. Maria accepta i diu sí a la responsabilitat que Déu li demana, Josep no es rebel·la contra el misteri, encara més, es deixa transformar per ell, i s’endinsa i estima la tasca que Déu li proposa, i tots dos, com a pares, vetllen per la vida de Jesús, incomprès i perseguit des dels inicis. La d’ells és una vida d’amor esponsal al servei incondicional de Jesús.
Nadal ens ajuda també a redescobrir el misteri de les nostres pròpies famílies. L’amor en què s’ha de fonamentar, el diàleg que sempre ha de regir les relacions internes, la pau conseqüència de ser comunitat de vida i amor, l’acolliment i servei a la vida que se’n deriven. Nadal és el moment de deixar de nou que Jesús penetri en les nostres vides. El pessebre pot ser un signe que podem col·locar i venerar no en un racó amagat de la casa, sinó en un lloc visible, com a manifestació que la nostra família creu i vol seguir aquell Jesús que, humil i pobre, solidari amb els homes, va néixer a Betlem i simbòlicament ara ho fa en la nostra família, en l’acolliment de la seva paraula i el seu exemple. Nadal és el moment de reafirmar la fe, què reneixi en nosaltres.

Nadal els pobres i la pau

Nadal demana que visquem un doble compromís i motivació: amor i pau
Nadal ens fa pensar en els pobres. En tots aquells que viuen en situacions de marginalitat, de manca del necessari per a portar una vida digna. Són molts, massa gent que pateix i als qui la societat encara no els ofereix la resposta als drets fonamentals de la persona: dret a la vivenda, al treball, a una vida digna. Pensem en els pobres perquè Jesús ho fou, visqué en la pobresa, s’identificà amb ells i ens els donà com a llegat amb el deure de compartir, doncs va dir: “El que féreu a un d’aquest petits, a mi m’ho féreu” (Mt.24)
La caritat no és fer un gest d’amor un dia, donar una petita almoina a un pobre, a una institució en una circumstància determinada. És bo que aquests dies de festa fem un gest de compartir, però dissortadament els pobres no solucionen els seus problemes els dies de Nadal. Cal molt més, cal un compromís continuat.
Pensem en els emigrants, en tots aquells que han deixat pàtria, família, en l’esperança de poder portar i oferir als seus una vida més digna i humana. Ho han fet exposant la pròpia vida. Pensem en els aturats, que viuen en l’angoixa de la inseguretat, sense el pa necessari. Pensem en els infants de carrer, sense família o que viuen en Residències i que enyoren la pròpia o d’alguna que els aculli
definitivament. Pensem en les persones grans que viuen en la soledat, amb pensions baixes i amb els mínims de subsistència, i que desitgen qui els besi, parli amb ells, els acompanyi, els doni seguretat en la debilitat. Pensem en els qui pateixen la violència i les guerres, que els neguen la pau per a refer les seves vides. Pensem en tots aquells que són esclaus de les drogues. Pensem en tots els qui viuen en el tercer món, que pateixen les injustícies estructurals i l’egoisme de primer món.
Pensem en…, tots coneixem persones que pateixen situacions que reclamen la nostra presència, el nostre ajut, la nostra col·laboració. Nadal és un desafiament i un repte per pensar i decidir quina és la resposta que hem de donar, no tan sols d’uns dies, sinó al llarg de l’any. Quina és la nostra responsabilitat i posar un gra de sorra que ajudi a eradicar el dolor, la violència i la pobresa
Jesús es va encarnar, va assumir la debilitat de la carn. Ell també va néixer pobre, en el si d’una família humil, que no va trobar casa a Betlem, que va haver d’emigrar a Egipte, que va treballar com a “fill del fuster”. El principi d’Encarnació, d’assumir les realitats de pobresa i dolor per a transformar-les, per a portar amor i esperança, és un dels principis cristians.
Nadal és la celebració de l’Encarnació de l’amor de Déu entre els homes. La Paraula feta realitat vivent. Paraula redemptora i salvadora, Paraula alliberadora. Ell que és l’amor ens preguntarà un dia sobre l’amor. (Mt. 25). El Papa Joan Pau II va parlar diverses vegades sobre la necessitat cristiana de construir una cultura de l’amor.

Reflexions:


–Què és per a nosaltres Nadal? On posem el centre de les celebracions?
–Què entenem per cultura de l’amor?
–Quins signes de solidaritat i de compromís ens demanen les celebracions nadalenques?
–Com pensem celebrar aquest Nadal amb la nostra família? Com ens ho podem programar?
–Tenim algun compromís amb els infants sense llar? Com podem portar a terme les nostres responsabilitats envers els infants sense llar?
–Som prou conscients del do que significa tenir una família que respon a les nostres necessitats?
–Tenim un compromís continuat envers els pobres?
–Quin pressupost anual tenim per a compartir?


Textos

Mt. 1,18-25
Lc. 2,1-21: 41-51.
Mt. 24. 31-46


Llibres


Carlo Maria Martini. Meditaciones para las familias. P.P.C.
I també, en les llibreries religiosos i en moltes altres, podeu trobar materials per celebrar el Nadal i la seva preparació amb els infants (com, per exemple, el calendari d’Advent, etc.).

 


Barcelona, desembre de 2005

 


Delegació Diocesana de Pastoral Familiar. – Diputació 231 – 08007 Barcelona.
e-mail: familia@arconet.es
Dipòsit Legal: B-3243-87


 

 

Tema 3 (versió pdf): Nadal, acollim Déu en Jesús, acollim el pròxim

 

forma