Per tal d'obtenir la versió PDF "clickar" damunt de "PROBLEMÁTICA VIVA". Per retornar al pas anterior "clickar" en

   núm. 34

Delegació Diocesana de Pastoral Familiar
Arquebisbat de Barcelona.

LA FAMÍLIA FORMADORA EN ELS VALORS
HUMANS I CRISTIANS

Del 13 al 19 de gener de 2009 tindrà lloc a la ciutat de Mèxic la VI Trobada Mundial de les Famílies amb el lema “La Família formadora en els valors humans i cristians”. És aquest un tema prou suggerent i important en un moment en què des de diverses instàncies els valors són objecte de revisió i/o de canvi. No és intenció del Congrés tractar sobre la totalitat dels valors, sinó sobre aquells que tenen una relació més directa amb la família.

El dinamisme de la vida
Els valors són importants; són les pautes de referència, tant a nivell social com personal, dels objectius a assolir propis del creixement i de la realització dels ideals humans, d’acord amb la dignitat de la persona.
Avui tothom parla de la crisi econòmica. També hi ha una crisi  important de valors encara que no se’n parla tant. Les crisis sempre comporten una experiència  desagradable de provisionalitat, de necessitat de reflexió, de fer un pas endavant. Quan les crisis s’han superat es veuen els seus efectes positius, el canvis que s’havien de fer, els valors que s’havien oblidat, però si s’han superat de manera negativa s’experimenta un desencís, una desconfiança vers les persones, institucions i valors que pot desembocar en una postura de pessimisme i decepció.
Els canvis sempre són difícils i no sempre són ben rebuts. Respecte als valors no signifiquen necessàriament la seva destrucció. Podem ajudar a la seva potenciació, negació, ambigüitat o descobrir-ne d’amagats. Pot ser que no es notin els seus efectes positius fins després d’un cert temps. Tanmateix, davant dels canvis cal tenir una postura critica, perquè amb els seus resultats, de superar el passat, o creure que tan sols és vàlid el què és nou, pot posar-se en joc de manera simplista el bé, la dignitat i el respecte inherent a tota persona.

Canvi de valors socials i familiars
Centrant-nos en la crisi de valors es pot dir que alguns que es creien fonamentals s’han desprestigiat, ridiculitzat i/o no tenen el suficient ressò social per a ser considerats com a tals,o un ideal a aconseguir com ho eren en altre temps. 
En relació al matrimoni i a la família, l’estabilitat conjugal es creu un valor  quasi impossible d’aconseguir; es presenta com contrària a la llibertat personal. Els legisladors estan més preocupats per  legalitzar les separacions conjugals que de cercar i oferir mitjans que ajudin a estabilitzar i conformar la parella en moments de crisi. La procreació, o el servei a la vida, no rarament es presenta com una càrrega; la maternitat queda sovint enterbolida quan les situacions difícils i també doloroses es solucionen sense el degut respecte a la vida en el si matern. La llei civil es constitueix en el principi moral, perquè és expressió de la voluntat popular. A la tardor de la vida, degut a que la industrialització valora principalment la productivitat i rendibilitat, perd sentit la vida i es proposa l’eutanàsia activa i el dret al suïcidi assistit. La sexualitat, mitjà d’expressió i obertura al diàleg interpersonal estable, signe d’unitat i amor conjugals, s’ha banalitzat i s’ha convertit en una font d’experiències puntuals sense que comporti cap compromís ni de present ni de futur.  A l’interior de la família no sempre les relacions són dialogals. Molts pares tenen dificultats en l’educació dels seus fills per causa de la droga, de la banalització del sexe, del l’ús incontrolat de la llibertat dels fills, de les noves formes de vida, etc.
Els universals són falsos. No es poden atribuir les mancances de valors indistintament a tots els membres de la societat, a totes les famílies, a tots els joves. Sempre fa més soroll i és més conegut el què és negatiu, el que provoca escàndol, que el que és positiu i virtuós. El bé, la virtut, no és objecte de propaganda, no té valor periodístic. Tanmateix els valors familiars no són un afegit a la institució familiar, en formen part essencial. Sense ells no hi ha família i es dóna peu a les disgregacions, tensions i separacions, als “pelegrinatges” dels fills d’una casa a l’altra, orfes de pares vius, i de comunitat familiar.

L’educació en valors en la família
La família és el lloc de la persona, el lloc principal de la transmissió de valors, humans i transcendentals. Els valors donen a conèixer, manifesten la persona, la manera de pensar, els seus objectius. Quins són els valors fonamentals que ha de transmetre la família?  La pròxima Trobada de Famílies a Mèxic proposa que la família ha d’educar i transmetre, com a més fonamentals, els de la veritat sobre l’home, assetjat actualment pel relativisme, els que posen en joc la  dignitat de la persona humana, maltractada pels qui torturen, violen, deporten éssers humans, no ofereixen condicions dignes de treball o retribueixen injustament els treballadors, els que regeixen les relacions socials: solidaritat, respecte, diàleg, llibertat, justícia, tolerància, etc.
La família ha de transmetre els valors que fonamenten la persona: el coneixement del bé i del mal, el descobriment de la llei interior, la responsabilitat personal dels seus actes i decisions, el valor del silenci interior que facilita el coneixement d’un mateix, la transmissió de l’autèntic amor, tant vinculat al testimoni dels pares, la importància del perdó per refer les relacions amicals i fraternals.

Valors cristians
El cristià sap que l’experiència de l’evangeli el porta a la plenitud de vida humana, oberta a la transcendència. La fe cristiana confessa que l’home és creat per Déu i el crida a viure en plenitud la vida de fills en el seguiment de Jesucrist. L’evangeli no vol fer difícil el camí de la vida amb exigències o utopies impossibles d’aconseguir. Jesús predica els valors que ens ajuden a ser lliures, a estimar de veritat, a no posar traves al que ha de ser l’autèntic camí de la vida. Jesús ofereix un conjunt de valors que majoritàriament no s’identifiquen amb els que són un ideal per a la societat, o els que porten a l’èxit personal. Jesús proposa els valors de la pobresa, de no posar el cor en el diner o en el poder, de ser capaços d’entendre i ser solidaris amb els qui ploren, de reconèixer humilment les pròpies limitacions, de lluitar a favor de la pau i concòrdia humanes, de comprometre’s a favor de l’autèntica justícia, de ser fidel, si cal amb la donació de la pròpia vida, a la causa de Jesús. La fe, amb els seus valors inherents, no acaba en l’afirmació de l’existència de Déu, sinó a viure segons la seva Paraula, perquè Ell és la Vida i Plenitud de l’home.
Si la societat ofereix i dóna a conèixer als ciutadans valors i a vegades contravalors, els cristians també pertanyen a la comunitat de creients que escolta la Paraula i celebra la vida de Jesús. La missió d’aquesta comunitat eclesial és ajudar-nos a que conformem la nostra vida segons l’esperit de Jesús, que ens obre a buscar i dir-nos la veritat, a sentir-nos membres d’un poble que camina i construeix  no tan sols la pròpia vida, sinó també la dels altres, i la de la societat. A escoltar la Paraula que porte a la renovació i conversió del cor.

Questions a planejar i revisar.

1. Creiem que els valors canvien? Els fem? Ens fan?
2. Cap on van els valors? Som pessimistes o optimistes davant de la crisi de valors? Quina postura adoptem?
3. Quins són els valors i contravalors que la societat proposa amb més insistència? Cap a on apunten?
4. Hi ha valors irrenunciables? Què pensem dels valors que presenta l’evangeli?

Cites Bíbliques

1. Mt. 5.1-10. Les Benaurances.
   - Lluc. 6,20-26. Malaurançes
   - I.Cor. 13. La preeminència de la caritat.
   - Col.3.5-16 La vida nova del cristià.
   

Bibliografia.

1. Els valors. Ens fan o els Fem? Castiñeira. Portic.
2. Cap on van els valors? UNESCO. Barcelona
3. Ratzinger. Joseph Verdad, valores i poder. Rialp.
4. Ratzinger. Fe, verdad y tolerancia. Sigueme.

Barcelona, Octubre de 2008