|
Per tal d'obtenir la versió PDF "clickar" damunt de "PROBLEMÁTICA VIVA".
Per retornar al pas anterior "clickar" en Delegació Diocesana de Pastoral Familiar
LA FESTA I LA FAMÍLIA
I visca la festa! Sempre? No hi ha res com ser convidat a una festa, difícilment ens hi neguem. Les festes i les celebracions són desitjades i esperades. Així ho viuen els nens, els joves i els més grans. Fem festa i organitzem celebracions per motius biològics, religiosos, esportius, polítics, socials... Resulta tan normal que gairebé no ens adonem dels importants valors antropològics implicats. La festa no és d’ara ni d’aquí. Per a totes les cultures i societats és quelcom molt significatiu -i sovint- mitjançant aquestes, s’expressen elements de la seva identitat. Efectivament, la festa aplega un seguit d’elements profundament humans i humanitzadors: la trobada, el diàleg, el compartir, el fet d’obsequiar o de ser obsequiat, el ball, la música o la gresca... I al darrera unes motivacions, un perquè ben emotiu i lloable: un aniversari, un sant, una graduació, la festa major del poble, una data assenyalada del calendari, la memòria d’un fet o d’un personatge... La festa, a mes a més, és socialitzadora, doncs, d’una manera col·lectiva -sigui en petit o en gran grup- ens obre a un record per viure més plenament el present i el futur. La festa educa. Els ajuntaments, les associacions de veïns, les escoles, les OGNs, els partits polítics coneixedors del potencial de la “festa” ens hi convoquen freqüentment. I fan bé perquè la festa és quelcom gran i positiu. Però com a tota realitat humana, la festa també està subjecte a les limitacions o manipulacions. L’experiència ens ensenya que a la festa es pot fer present la desorganització, la rutina o el desinterès derivats d’una possible manca de preparació, d’una falta de participació real o d’una certa obligatorietat. I encara molt més greu, la quotidianitat ens demostra que algunes diades o activitats suposadament “festives” o “celebratives” pertanyen a un altre àmbit. Tenen un embolcall ben atractiu i aclaparador, però en realitat són titelles del consumisme. I no hauríem de parlar o de qualificar de festa quan la manca de respecte, la violència, l’incivisme o el consum de productes estupefaents..., acoloressin determinada activitat. Malgrat aquestes situacions objectives -no reduïdes en nombre- no hem de renunciar a la festa.
Celebrar en família La família és una comunitat que hauria de ser genuïnament festiva perquè l’experiència cristiana ens hauria d’abocar constantment a celebrar la vida. El nucli familiar és el que coneix millor la intimitat dels seus components i per tant està molt ben posicionat per celebrar quelcom. I no cal moure’ns al dictat de les dites festes “socials”! A més de les celebracions irrenunciables, també poden ser objecte de festa l’inici o l’acabament de les vacances, un guardó escolar, la visita o el retorn d’un familiar llunyà, la primera feina laboral, la superació d’una malaltia... S’escau, doncs, creativitat però, fonamentalment, la família ha de viure la dimensió festiva des de la llibertat i des de les raons de fons. I també en plena coherència amb tots els valors i principis en l’òrbita del projecte familiar. Educar per a la festa no és difícil però no és quelcom espontani. Significa acceptar la improvisació però també entendre que la festa s’ha de preveure, organitzar i requereix un petit compromís en la seva preparació per al bon gaudi de tothom. Cal afavorir l’equilibri entre l’espontaneïtat de tots i la participació de cadascú. Conrear amb tacte i progressivament les actituds i els valors com la gratuïtat, el servei, el respecte a la diversitat, el reconeixement dels detalls... Implica el descobriment d’unes raons, del sentit d’allò que se celebra..., i un fer pedagogia de l’obertura a viure la festa més enllà dels més propers, especialment, en aquelles que assoleixen un compromís pels altres. Significa, també, fomentar una actitud crítica envers tot allò que la destrueix. Els grans pensem -freqüentment- que la festa és per als nens i que ells són els “reis”, però els petits necessiten veure adults que celebrin festes i s’ho passin d’allò més bé evitant tristos testimoniatges.
Nadal una celebració amb la grandesa i fragilitat d’un nadó La saviesa popular ens diu que no hi ha quelcom més “gran” que el naixement d’un nadó i que alhora no hi cap criatura més “fràgil”. Per això, el Nadal és una festa plena de contrast. La grandesa cristiana del Déu amb nosaltres -agosaradament- assumeix la fragilitat d’un nen. Una criatura del tot necessitada de l’atenció de la seva família. La universalitat cristiana del Déu per a tots -paradoxalment- s’inicia en una comunitat concreta. Efectivament, Déu ha volgut néixer per a tota la humanitat en una humil família de Natzaret. És en el sí d’aquesta família, on s’ha gestat l’espera obrint-se a l’esperança més pregona de tots els temps. Família oberta que acull la visita dels pastors i dels mags. I en rep i n’accepta els seus presents. Família que comparteix la joia del naixement però també la profunda responsabilitat del seu creixement i educació. Parlar de l’esdeveniment del Nadal és, en el seu origen i natura, parlar de la família i de la festa. El Nadal de la nostra societat també és una festa plena de contrastos. Els bons desigs, el bon caliu, els gestos solidaris, la trobada familiar..., conviuen massa barrejats amb el consumisme i, també, massa d’esquenes als marginats, als immigrants o als malalts. No podem canviar el sentit del Nadal. Això ja ens ha estat donat gratuïtament. Però resta a les nostres mans la decisió sobre el com volem viure i celebrar el Nadal. La temptació a un pur refugi emotiu o a una despesa irracional han de ser superades amb la vivència d’unes actituds i d’uns valors propis del Nadal. Nadal va néixer en una família. Nadal és una tasca familiar. Ens hi posem? Preguntes per a la reflexió:
Textos
Bibliografia: – Meditacions sobre el Nadal, Bonhoerffer, Dietrich – Weber, Manfred. Ed. Claret. – Preparemos la Navidad: Un libro de adviento para la familia. Browne,Yolanda. Ed. San Pablo. – Activitats en Família. Blanco, Laura - Carbonell, Sílvia – Curto, Rosa M. Ed. Edebé
Barcelona, Desembre de 2008
|
