Tema 5 (versió pdf)

Delegació Diocesana de Pastoral Familiar
Arquebisbat de Barcelona.

ELS JOVES I EL MATRIMONI

En la nostra societat s’han produït i s’estan produint canvis accelerats. Un dels canvis socials més espectaculars ha afectat profundament la institució matrimonial. Cada dia són més les parelles que conviuen públicament sense passar per cap institució, ni civil ni religiosa. A casa nostra, d’altra banda, els valors del matrimoni cristià van minvant progressivament. Davant d’aquesta situació, a les portes del tercer mil·lenni, ¿com podem identificar el que és essencial i perenne en el matrimoni i el que pot canviar? Com cal adequar les nostres paraules al llenguatge d’avui? Quin és el futur del matrimoni i de la família del segle que acaba de començar?

Noves mentalitats i noves conductes.

El perfil dels joves que avui accedeixen al matrimoni, incloent-hi fins i tot els qui es volen casar per l’Església, sembla ser el següent: tenen cap a 30 anys; han fet un prometatge llarg per causes diverses; creuen que cal molta maduresa per casar-se; necessiten temps per acabar els estudis –llargs i progressivament difícils– o per compaginar-los amb el treball; tenen dificultats per trobar un lloc de treball més o menys estable que els garanteixi uns ingressos suficients per poder afrontar les despeses del manteniment d’una família; creuen que cal molta preparació i seguretat per afrontar els anomenats deures conjugals; tenen una lleugera por al matrimoni a causa dels fracassos conjugals viscuts en amics, parents i coneguts, fracassos que interpel·len la seva decisió; i, finalment, no és estrany identificar una certa inseguretat respecte a les possibilitats de felicitat de futur, especialment, en els més conscients, sobre si seran capaços d’oferir-la i de rebre-la. A tot plegat cal afegir que, encara que no ho vulguin, es casen amb mentalitat divorcista, encara que sigui de manera inconscient, perquè saben que si les coses van maldades es podran separar i divorciar civilment. Heus ací una dificultat afegida a qui vulgui viure el matrimoni cristianament.
Cal comptar també que molts joves tenen una certa experiència de la vida de parella perquè han tingut relacions sexuals amb força regularitat i han conviscut íntimament durant molts caps de setmana, en temps de vacances o en viatges més o menys llargs. Quan a partir d’aquesta experiència creuen que el compromís és relativament estable, bastants es consideren casats, i per tant no senten ni creuen tenir cap raó per posar “barreres” rituals o legals a les seves vides.
També cal remarcar que han aparegut noves formes de vida de parella: convivència matrimonial a estones o de cap de setmana (conegut ja com el living alone togheter), el matrimoni a prova, les parelles de fet, etc. Hi ha més aspectes, però aquests probablement són els més destacables.

L’especificitat de l’amor cristià: l’oblació

En el pensament de Jesús el matrimoni entronca amb el concepte d’aliança, amb l’amor de Déu manifestat definitivament als homes i a les dones. El matrimoni es fonamenta en una realitat humana completada per l’amor de Déu. La dimensió religiosa enriqueix la que té el matrimoni en si mateix i, sense desvirtuar-lo, evoca la dimensió més profunda de la relació de Déu amb la persona: l’amor.
Parlar d’amor, avui, és evocar del sentiment més comú a totes les persones, amb connotacions de felicitat i de joia. S’intueix com una vivència màxima de plenitud. Parlar d’amor des del punt de vista cristià ens relaciona amb una experiència de tota la humanitat, però a la vegada ens permet aportar una especificitat pròpia de la vida cristiana: l’amor és oblativitat, lliurament total. L’expressió paulina l’amor ho pot tot, demana que la relació interpersonal conjugal no sigui conseqüència de pures circumstàncies mutables de la vida; sinó d’un compromís seriós de la persona que exclou situacions de temporalitat. Si, segons sembla, les estructures matrimonials de futur seran cada vegada més dèbils, els creients hauran de fer més ferm el compromís de fidelitat per damunt de les febleses humanes, conseqüència de l’autèntic amor.

Problemes pendents que l’Església ha d’afrontar.

Això no vol pas dir que l’Església, tots els creients, no pateixi i cerqui donar una resposta al problema dels separats i tornats a casar. Els qui abandonats, justament o injusta, se’ls fa difícil viure sense parella; la dels que s’han separat amb culpa personal però que estan penedits de la seva acció la
qual, al seu torn, és irreversible; la dels qui creuen en consciència i certesa que el seu matrimoni és nul però no ho poden demostrar o no ho volen remoure, o la dels qui tenen por de fer mal als fills si demanen una nul·litat... Tots aquests són casos als quals, amb l’evangeli de la misericòrdia a la mà, s’hi ha de trobar l’adequada resposta.

Els valors del matrimoni cristià no són relatius

Amb tot cal remarcar que el compromís conjugal no és relatiu. L’amor conjugal, més ben dit tot amor, és fidel i en el cas del matrimoni comporta un projecte de vida, i el projecte cristià del matrimoni és una aportació a la manera de pensar i ser, positiva per a la societat. Una opció de compartir “una comunitat de vida i amor” enfront d’altres maneres de pensar i conviure. Pels cristians és un repte saber trobar com, en les noves estructures, s’han de viure aquest valors de fidelitat com a projecte, d’unitat interior, per sobre de les aparences, i més quan no esta de moda i no siguin els valors impulsats i afavorits pels mitjans de comunicació social, sinó més bé, són menystinguts, ridiculitzats, presentats com a superats i alienants per a la persona.

El matrimoni cristià en una societat secularitzada

Els matrimonis cristians viuen enmig d’una societat secularitzada. Aquest és un fet irreversible i com a tal exigeix que els qui vulguin viure la seva fe, i els valors que comporta, han de cercar on i com mantenir-se, créixer i augmentar la seva fe. La societat no és confessional, conseqüentment cal assumir que serà cada vegada més plural i, per tant, ningú no s’ha d’escandalitzar dels qui pensin diferent, tenen altres concepcions de la vida i del matrimoni, i del sentit i significació de la vida. Contràriament al que molts creuen estem ja en un temps de grans possibilitats i responsabilitats per als creients: és el moment de no queixar-se i de donar testimoni, del creixement de la fe, la joia, pau, maduresa, valors i compromís que comporta el matrimoni cristià. És el moment de redefinir la pròpia identitat cristiana. Segur que apareixeran noves realitats i concrecions per viure la dimensió evangèlica de l’amor!

Qüestions

1.- La família cristiana d’avui s’ha tornat feble? Per quins motius?
2.- Les nostres famílies, la meva família, és el lloc de l’amor incondicional i desinteressat, de servei a les persones?
3.- Som un exemple de model vàlid de convivència social? Ens donem amb generositat als pares i als avis quan són grans? Ens sacrifiquem realment per amor als fills en contra dels nostres interessos immediats? Atenem amb interès i donació les necessitats de la nostra parella?
4.- Sabem argumentar serenament i amb respecte que defensar el nostre model de convivència familiar no és una dimensió carca, desfasada, antiga, tradicional?
5.- Som conscients que també la família cristiana ha d’evolucionar? Els rols de gestió de l’àmbit matrimonial i de l’educació dels fills, són compartits de manera igualitària?

Textos
Cant. Cant. cap. 5 i 6; Mt. 5,32; 19,9; Mc. 10,1-10; Ef. 5,21-33; 1 Cor. 13, 1-13; Col. 3,12-17.

BIBLOGRAFIA.

Joan Pau II Familiaris Consortio, Carta a les Famílies.
Denis Sonet. Reeixir com a Parella. Editorial Claret.

Barcelona, Febrer de 2006
Delegació Diocesana de Pastoral Familiar. – Diputació 231 – 08007 Barcelona.
e-mail: familia@arconet.es
Dipòsit Legal: B-3243-87

Tema 5: (versió pdf) Els Joves i el Matrimoni