Tema 9 (versió pdf)
Delegació Diocesana de Pastoral Familiar
Arquebisbat de Barcelona.
ESGLÉSIA I FAMÍLIA
Els dies 8 i 9 del proper mes de juliol el Papa Benet XVI presidirà a València dos actes amb motiu de la V trobada mundial de famílies. El primer serà una pregària i un missatge adreçat a totes les famílies del món i el segon la celebració de l’eucaristia diumenge dia 9 al matí.
Per a molts és una trobada esperada, una manifestació de fe, de presa de consciència del que significa formar part d'una família creient, de confirmació en la fe de les famílies. D'altres potser tenen por que sigui un moment triomfalista, un moviment de masses que no aconsegueixi el que hauria de ser. Es pregunten si no succeirà que s’ompliran els carrers de gent, però no les Esglésies.
Per tal de trobar llum en un esdeveniment com aquest, potser val la pena de reflexionar sobre aquests dos fets: el Congrés de Família i els actes finals amb la presència del Papa.
La celebració d’un congrés.
Un congrés mundial de trobada de Famílies vol ajudar a reflexionar sobre el do de la família. Les enquestes diuen que, tot i els canvis estructurals, la institució familiar és la institució més valorada fins i tot entre els joves per ser el primer lloc de referència de la seva vida. Reflexionar sobre la vida de família, sobre els actuals canvis estructurals, les alternatives familiars que sorgeixen en tot el món, no és un “hobby”. Tots coneixem famílies que viuen joiosament el dia a dia, amb una convivència amorosa, pacifica i serena, però en coneixem també moltes que trontollen a causa de la influència de l’ambient, dels contravalors socials, de les tensions que afebleixen les relacions personals, de modes que ridiculitzen més que no pas enforteixen el sentit de fidelitat, etc.
En segon lloc, el Congrés pot ser una experiència de comunió a l’interior de l’Església. És evident que no tothom pensa el mateix sobre la família. Veure tot el que hi ha de positiu, proper als ideals de l’evangeli, és important i necessari. Cal que reflexionem sobre quina és la família que volem construir, sobre com es viuen els valors i com s’hi manifesta i encomana la fe, perquè és un fet que hi ha un pluralisme d’opinions divergents en la nostra societat, perquè no tothom viu i pensa de la mateixa manera. Interrogar-se sobre com es viu en família, quin estil de vida té, com hi és present l’esperit de Jesucrist i com s’hi manifesta el seu amor, és més necessari que mai. Reflexionar en comú, trobar-se per a tenir més consciència de les joies i de les dificultats de la família, fer-ho conjuntament amb els pastors de l’Església, sembla no tan sols bo sinó molt bo i fins i tot necessari. És una tasca que s’ha de fer entre tots. No voler reflexionar amb els altres, o menysprear-los perquè no pensen com ens sembla que ho haurien de fer, no és el millor camí en un món que cada vegada necessita més comprensió i diàleg.
La visita del Papa
La figura del Papa té un lloc cabdal en la vida de l'Església. Ell és el Pastor suprem de la comunitat cristiana, sobre el qual recau la tasca de “confirmar en la fe els seus germans” (Jn.21). Cercar la unitat entre els cristians és una tasca que el mateix Benet XVI es va autoexigir a l’inici del seu ministeri com una de les seves prioritats pastorals per arribar a ser, segons la paraula de Jesús, un “sol ramat amb un sol pastor”(Jn.15). Però mantenir la unitat a l’interior de l’església tampoc és fàcil. El treball per a la unitat entre els mateixos creients requereix presència i coneixement de la realitat. És un deure del Pastor visitar els fidels. En aquest marc s’ha d’entendre la visita del Papa a València. El Papa ve a visitar i a conèixer les famílies allí reunides, que reflexionen i donen testimoni de la transmissió de la fe. Ell ve a participar de la trobada. L’objectiu de la trobada mundial de València no és veure el Papa, ell no es vol constituir en el nucli de la trobada. Ell ve a enfortir la família, a reconèixer la importància que té per al món d’avui.
El Papa també presideix en l’Església el ministeri de la caritat, perquè l’Església és una comunitat en la caritat, no tan sols envers els més necessitats, (Mt.24) sinó també entre els seus membres. La família és el lloc privilegiat de l’experiència de l’amor. Benet XVI ens ho ha recordat a l'encíclica amb un títol tan fonamental: “Deus caritas est”: “Déu és caritat” tot exaltant la importància de la vida d’amor en la relació amorosa conjugal, fonament de la família.
Voler afavorir una vida d’amor a l’interior de la família, voler que sigui el fil conductor de totes les seves accions i voler trobar-se amb les famílies del món per a conèixer-les i potenciar els mitjans que les puguin afermar, és un gest del Papa que s’ha d’agrair. Encara que alguns fugen de trobades massives i preferirien trobades més petites, perquè possibiliten una reflexió més personal, aprofundir sobre el tema de la família ens ha de preocupar a tots. D’una manera o altra hi hem de reflexionar, actuar, és a dir, hi hem de prendre part
L’Església.
Arribem al punt central. El congrés, amb la presència del Papa als actes finals, té una raó: construir l’Església, fer present i recordar que la fe és dinàmica, que l’Església no és un conglomerat de persones, sinó una comunitat visible i activa que dóna testimoni des de la fe en Jesucrist, i a la vegada significa exteriorment el que és. La societat també té les seves manifestacions en les quals expressa què pensa, què vol, què la consolida, quines són les seves aspiracions, i ho fa comunitàriament. La trobada de famílies amb Benet XVI ens ha d’ajudar a sentir-nos Església, a manifestar-la, a donar-la a conèixer, a comunicar al món què pensa sobre la família, i que té el seu fonament en l’amor, en la veritat, en la comunió de vida i en la fe en Jesucrist. Es pot anar o no a València, es pot creure convenient anar-hi o no, però tots hem de treballar per aprofundir en l’amor i la fidelitat creadora de les famílies cristianes, per intentar que siguin més i més una comunitat de vida i amor, Església domèstica, per encomanar la fe a l'entorn.
Els mitjans de comunicació es faran ressò de la V trobada mundial i de la presencia del Papa a València, com un deure informatiu. Això permetrà que ho puguin veure i que pugin participar-hi tots els que no podran anar a València i cercaran una recta informació. Esperem que no es centrarà en anècdotes sense importància o en qüestions secundàries dels actes. Davant d’esdeveniments com aquest s’ha de fer l’esforç d’aprendre a llegir i interpretar degudament tot el que els mitjans de comunicació informen sobre l’Església. En aquest aspecte tots tenim una assignatura pendent.
Qüestionari
–En quins moments vivim la comunió amb els nostres pastors? Com ens ajuden en la nostra fe?
–Quins moments de família ens ajuden a sentir-nos Església? Com testifiquem els grans valors de la família cristiana?
–En quins moments es viuen més els valors evangèlics de la solidaritat, el perdó, el diàleg, la fraternitat?
–Quin tipus de relacions tenim amb les altres famílies i com treballem a favor d’elles?
–Com col·laborem amb la nostra comunitat de fe?
–Com seguirem el congrés?
Textos
–Jn.17,21 “Que tots siguin u, com tu, Pare, estàs en mi i jo en tu. Que també ells estiguin en nosaltres, perquè el món cregui que tu m'has envia. Jo els he donat la glòria que tu m'has donat, perquè siguin u com nosaltres som u. Que jo estigui en ells i tu en mi, perquè siguin plenament u. Així el món reconeixerà que tu m'has enviat i que els has estimat a ells com m'has estimat a mi.
–Fl.2,5. “Tingueu els mateixos sentiments i el mateix amor els uns pels altres, unànimes i ben avinguts. No feu res per rivalitat ni per arrogància; amb tota humilitat, considereu els altres superiors a vosaltres mateixos. Que no miri cadascú per ell, sinó que procuri sobretot pels altres. Tingueu els mateixos sentiments que tingué Jesucrist”
–Mt 12,49 “Llavors, assenyalant amb la mà els seus deixebles, digué: --Aquests són la meva mare i els meus germans. El qui fa la voluntat del meu Pare del cel, aquest és el meu germà, la meva germana, la meva mare”.
Barcelona, juny de 2006
Delegació Diocesana de Pastoral Familiar. – Diputació 231 – 08007 Barcelona.
e-mail: familia@arconet.es
Dipòsit Legal: B-3243-87
Tema 9:(versió pdf) Església i família

|