DECLARACIÓ SOBRE LA VIDA HUMANA

La Delegació Diocesana de Pastoral Familiar, vol fer arribar a la societat una paraula sobre el valor fonamental de la vida humana en uns moments en què, en la nostra societat, no és prou valorada i estimada.  Per aquest motiu, el dia en què els cristians recordem i celebrem que el qui és la Vida es va fer home en el si de Maria, oferim un missatge a la societat, que ajudi a estimar la vida, protegir-la i defensar-la e tot moment i situació.

En primer lloc, ens adrecem als pares de família, agraint-los-hi el servei generós servei a favor de la vida.  La família,  per ser el lloc on es fonamenta  i s’aprèn què és l’amor, la fraternitat, els valors fonamentals de la persona, ha de ser reconeguda i protegida, i ha d’ocupar un lloc fonamental en la societat.

Ens adrecem als matrimonis i famílies que en les actuals circumstàncies passen dificultats per causa de l’actual crisi socio-econòmica, per a que no es descoratgin. L’Església els ofereix el seu recolzament i ajut per a que puguin refer la normalitat en les seves vides.

Pensem i ens adrecem als educadors, col·laboradors de la missió educadora de la família, i de la formació de ciutadans responsables. Esperem que siguin transmissors dels valors que afavoreixin la vida familiar i social. Esperem que l’escola sigui lloc de l’educació humana integral,  i que no oblidin formar en la dimensió espiritual de l’home, cridat a participar de la Vida plena.

En adrecem als professionals de la medicina, en aquests moments  en què les lleis de l’avortament del nostre país poden fer-los entrar en contradicció amb les opcions de les seves consciències. Esperem que sempre, i incondicionalment siguin servidors de la vida, des del seu inici fins al darrer moment.

Ens adrecem als legisladors, per a que les lleis serveixin verament al bé comú. Que afavoreixin el valor de la vida, i defensin els drets dels més indefensos, especialment la d’aquells que, sense haver vist encara la llum del món, viuen en el si de les seves mares.

Són moltes les causes per les quals la vida no és estimada, valorada i respectada: el sentit egoista i hedonista de la vida, la manca d’una autèntica educació sexual, l confusió entre el què és la informació i la formació; pèrdua de valors, pèrdua de l’autèntic sentit de llibertat, etc.

Avui es presenta l’avortament com un dret; l’eutanàsia, com un acte de misericòrdia; la violència com un mitjà normal de solucionar els conflictes; les accions terroristes, que sembren la mort, com un mitjà de revindicació i de protesta; es promociona el consum de la droga com un mitjà de gaudir del plaer, etc. Contra aquest conjunt d’actes que desdiuen de la dignitat de la persona, defensem el valor suprem de la vida en totes les seves dimensions, així com  la seva inviolabilitat. A la cultura de la mort afirmem, com deia Joan Pau  II, cal contraposar-hi la cultura de la vida.

Creiem que en les actuals circumstàncies són molt actuals les paraules del Concili Vat. II “Tot allò que atempta contra la mateixa vida, com és qualsevol mena d’homicidis, els genocidis, els avortaments, l’eutanàsia i el mateix suïcidi deliberat: tot allò que viola la integritat de la persona humana, com són les mutilacions, les tortures  físiques i morals, els intents de coacció de l’esperit, tot allò que ofèn la dignitat humana, com les condicions infrahumanes de vida, les detencions arbitràries, les deportacions, l’esclavatge la prostitució, el tràfic de drogues i de menors; també les ignominioses condicions de treball, que redueixen els treballadors al rang de purs instruments de guany.....,  totes aquestes coses i altres de semblants, són realment infamants. Corrompen la civilització humana, i deshonren més els qui les fan que els qui en són víctimes. I van gravíssimament contra l’honor degut al Creador”.

Delegació Diocesana de Pastoral Familiar
Arquebisbat de Barcelona